Un de cada tres infants viu en risc de pobresa: què significa això per a la nostra comunitat?

Segons un recent informe de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), la pobresa infantil continua creixent i ja afecta el 34,7 % dels menors a Catalunya, és a dir, gairebé un de cada tres. L’estudi xifra en 467.700 els infants i adolescents en risc de pobresa o exclusió social, una xifra que ha augmentat en 75.000 respecte fa vuit anys.

Un segment especialment preocupant és la privació material severa, que afecta l’11,4 % d’aquests menors. A més, l’informe alerta que la pressió de l’habitatge i l’augment dels costos bàsics, com la criança, tenen un fort impacte: un 23 % de les famílies amb infants no pot fer front al cost estimat de la criança.

La mirada de Marianao: una emergència social a la nostra comunitat

Des de la Fundació Marianao fa temps que denunciem aquesta situació com una emergència social insostenible. En el nostre article sobre la pobresa infantil, ja vam assenyalar que moltes de les famílies amb les quals treballem viuen en una vulnerabilitat estructural, amb dificultats constants per accedir a recursos bàsics, lleure educatiu o suport social.

Quan vam escriure aquest article, al març, parlàvem de més de 412.000 infants vivint en situació de pobresa a Catalunya. Avui ja puja a 467.700 infants, amb les últimes dades publicades. Un increment que confirma que l’emergència social no només no s’atura, sinó que s’agreuja, i que exigeix respostes urgents i coordinades tant a nivell institucional com comunitari.

A la Fundació Marianao ho veiem cada dia. Moltes de les famílies que participen en els nostres projectes combinen feines precàries, altes despeses fixes i escassa xarxa de suport, el que agreuja el risc de transmissió intergeneracional de la pobresa. 

La vulnerabilitat no és una elecció. Tal com explica Míriam Rodríguez, cap d’Infància i Famílies, “treballem amb infants que creixen en condicions que no han escollit i que, massa sovint, perpetuen la pobresa d’una generació a l’altra”. Per això la nostra feina se centra, sobretot, en obrir possibilitats.

Els nostres serveis d’infància generen entorns rics en experiències educatives, socials i de lleure que actuen com a antídot contra aquesta reproducció del cicle. “Quan una criatura troba un espai segur i estimulant, on se sent acompanyada i reconeguda, les seves possibilitats s’eixamplen de manera exponencial”, explica Rodríguez. Aquest canvi, que pot semblar petit, sovint marca un abans i un després.

Mònica Petit, coordinadora de projectes d’atenció a la infància i adolescència, detalla que cada vegada és més habitual trobar-nos amb “lloguers impossibles d’assumir, famílies que viuen en habitacions sense dret a cuina, processos de desnonament, o fins i tot infants vivint en locals o pisos ocupats”. Aquestes situacions generen inseguretat i un entorn poc propici per al desenvolupament socioemocional de les criatures. És per això que, des del Casal infantil i juvenil i la resta d’espais educatius, “hem d’estar sempre atentes a aquests canvis, per adaptar-nos-hi i oferir un acompanyament significatiu a infants, adolescents i famílies”.

L’objectiu, per tant, és revertir aquesta dinàmica amb programes com casals, suport escolar, projectes de lleure i acompanyament social, que no només apunten a cobrir necessitats immediates, sinó també a empoderar les famílies perquè puguin construir oportunitats a llarg termini: “Aportar referents positius i oportunitats vivencials no només millora el seu present, sinó que incrementa les opcions de revertir la vulnerabilitat quan arribin a l’edat adulta”.

Què cal fer?

• Visibilitzar el problema: la pobresa infantil no és un fenomen invisible. Requereix l’atenció de la societat, de les administracions i de les entitats.
  
• Invertir en polítiques potents: cal que s’incrementi el pressupost dedicat a la infància, que les prestacions familiars siguin més accessibles i que s’impulsi la prestació universal per a la criança que molts experts reclamen.
  
• Construir comunitat: espais com els que impulsem a la Fundació Marianao són essencials. Quan les famílies tenen espais de relació, suport mutu i recursos compartits, la pobresa deixa de ser només una estadística i es converteix en un repte col·lectiu que podem afrontar.
  

La pobresa infantil és un repte que ens involucra a totes i tots. A Marianao seguirem treballant per obrir camins, construir vincles i garantir que cap infant no creixi en la penombra de la desigualtat.