L’Organització Mundial de la Salut alertava l’any 2011 que a Espanya una de cada quatre persones patirà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals  comencen abans dels 18 anys. A Catalunya, els resultats de l’Enquesta de Salut del 2018, publicada pel Departament de Salut, posen de relleu que gairebé el 6% de la població de 4 a 14 anys (7,0% els nens i 4,8% les nenes) té probabilitat de patir un problema de salut mental, una tendència creixent des de 2014, sobretot en els nens.

En el cas dels serveis clínics que s’ofereixen des de  Sant Boi i d’acord amb les dades publicades per Sant Boi Diari, en els darrers anys hi ha hagut un notable augment dels trastorns com la depressió i l’ansietat entre els més joves. També a la ciutat de Sant Boi, el Complex Assistencial de Salut Mental Benito Menni (CASM) ha més que doblat les atencions a adolescents amb trastorns com la depressió en l’última dècada. Un augment que es relaciona amb factors externs, com la falta de recursos econòmics, o a situacions familiars complexes que influeixen en la gravetat de les patologies. De fet, a banda de casos d’ansietat i de depressió, els trastorns psicòtics i de conducta actualment són els més atesos pel servei.

Aquestes dades només venen a confirmar com ha crescut en aquests anys la demanda de serveis especialitzats i com s’ha vist incrementada la complexitat dins les aules i els entorns educatius. Es tracta d’una situació que des de Marianao copsem dia a dia i que es troba molt relacionada amb la situació de precarietat i pobresa que viuen moltes famílies de la ciutat.


Els infants que pertanyen a grups socials menys afavorits tenen sis vegades més de probabilitat de tenir problemes de salut mental

Des dels programes d’atenció i suport a la infància que desenvolupem a Marianao, ens trobem cada vegada més famílies amb situacions de fragilitat, pocs recursos i grans dificultats per viure en condicions de dignitat. La vulneració de drets, com el dret al treball digne o l’accés al dret a l’habitatge, són situacions que generen un entorn molt hostil i de precarietat enorme en el si de moltes famílies amb les quals treballem.

En aquest sentit, com assenyala Quiroga (2014) a la revista Educació Social, ha quedat demostrada la influència que tenen les situacions de pobresa, privació i exclusió social en la salut mental dels infants i joves. A Catalunya, per exemple, els infants que pertanyen a grups socials menys afavorits tenen sis vegades més de probabilitat de tenir problemes de salut mental que els nens i nenes de grups socials més afavorits, afirma el síndic de Greuges.

Aquestes dades confirmen allò que des de fa uns anys anem copsant des de Marianao: ens trobem cada cop més amb una major presència d’infants i joves que presenten problemàtiques associades a un diagnòstic de salut mental i que viuen en entorns de vulnerabilitat, així com amb joves que manifesten situacions de malestar i conflicte. Es tracta doncs de nois i noies que presenten situacions molt crítiques de fragilitat i que requereixen intervencions molt intensives, especialitzades i de suport personal a través dels espais i agents de la xarxa. 


Tenir un diagnòstic de salut mental clar ens permet treballar en xarxa i oferir l’acompanyament individualitzat idoni per a cada infant i jove

La realitat amb la qual ens trobem és diferent en funció de si els infants i adolescents han estat diagnosticats i vinculats a la xarxa de salut mental o no. En el primer cas, tenir coneixement sobre el diagnòstic i les necessitats dels joves ens permet col·laborar amb els recursos de la xarxa de salut mental, comptar amb la seva orientació per enfocar la nostra proposta d’intervenció socioeducativa i d’aquesta manera donar una resposta adequada a les necessitats i característiques individuals de cada infant o jove.

En canvi, en el cas de persones sense diagnòstic, els equips educatius es troben davant d’infants i adolescents amb malestar intern, falta de suports i incomprensió així com amb dificultats a nivell relacional i de vincle amb la comunitat. Es tracta de situacions que sovint es veuen agreujades quan també hi ha consum de drogues o problemes amb la justícia.


Espais d’oci comunitari per lluitar contra l’aïllament dels adolescents amb malaltia mental

Els nois i noies que pateixen un problema de salut mental a l’etapa adolescent veuen interrompuda la seva vida en una etapa de creixement vital i personal clau. En molts casos, tot i comptar amb el suport de la família i el seguiment clínic, aquests joves se senten aïllats,  arran del trencament amb la seva vida quotidiana, la falta de xarxa de suport i per l’estigma social de la malaltia.

Davant aquesta situació, a Marianao hem obert un nou espai d’oci comunitari per a joves amb problemàtiques derivades de salut mental, amb l’objectiu que aquests nois i noies, s’activin, surtin de casa, estableixin vincles i relacions positives i participin de la vida comunitària. La Maria hi participa des de fa uns mesos: “Abans dedicava tot el meu temps a veure sèries i estar a la meva habitació. Des que vinc a Marianao estic més activa, quedo amb amigues i faig més coses.”

Volem facilitar que els joves tinguin un espai participatiu on se sentin còmodes i que els animi a sortir al carrer i a tenir relacions socials amb altres companys i companyes que viuen situacions similars a les seves. Alhora, desenvolupem una proposta basada en l’acompanyament individualitzat a cadascun dels joves, treballant en xarxa amb altres recursos de l’entitat i del territori per donar resposta a les diferents necessitats que es presenten. 

Si tens interès o coneixes algú que pugui estar interessat en participar en aquest projecte, escriu-nos a hola@marianao.org i ens hi posarem en contacte!