La Fundació Marianao ha participat en la investigació publicada recentment per El Público sobre l’ús de l’eina RisCanvi en el sistema penitenciari català, utilitzada pel sistema penitenciari català per avaluar el risc i el progrés de les persones preses. Aquesta participació reconeix la trajectòria de la Fundació en l’acompanyament de processos de reinserció i en la construcció d’itineraris reals de retorn a la comunitat.
En el reportatge, es recull també el testimoni de l’Omar (nom fictici), una de les persones a qui la Fundació acompanya, destacant com les eines de càlcul poden no captar la complexitat de trajectòries vitals plenes de vulnerabilitat, contextos socials difícils i processos de canvi que necessiten temps i confiança.
Segons l’educadora i criminòloga de la Fundació Marianao, Anneris Álava, “la gran majoria de persones internes en centres penitenciaris no tenen els recursos econòmics suficients per permetre’s bons advocats. Això, sumat al pes que té RisCanvi, provoca que els interns vulnerables no puguin gaudir de beneficis penitenciaris malgrat reunir els requisits”.
El RisCanvi assigna nivells de risc basats en 43 factors, entre els quals hi ha antecedents delictius, tipus de delicte, impulsivitat, resposta al tractament o conflictes dins la presó. Però com assenyala Mónica Pons, jurista de la Fundació, “durant diversos moments de la seva cadena permissiva, el RisCanvi d’Omar no s’ha actualitzat com estableix el protocol. Els informes que li arribaven al jutge reflectien una situació que no era la que es trobava realment”.
Aquest ús algorítmic en seu judicial, més enllà del control intern dels centres penitenciaris, és preocupant. Segons Pons, “els resultats del RisCanvi condicionen gairebé sempre la postura del ministeri fiscal. Si surt un risc alt, sovint es tomben permisos o progressions de grau”. Álava afegeix: “Una persona que porta molts anys tancada ha de trobar-se de mica en mica amb la societat. Si això no passa, la probabilitat de reincidir augmenta, especialment en interns vulnerables amb problemes de toxicomania”.
Cada trajectòria és diferent i posar la persona al centre del procés és imprescindible. Per això, la intervenció ha d’anar més enllà de l’assessorament: també s’ha d’oferir suport en l’àmbit laboral, educatiu i social per garantir que els itineraris de reinserció siguin realment inclusius i sostenibles. La reinserció no és només una puntuació: és escoltar, acompanyar i construir confiança. Només així es poden crear vincles que permetin una nova oportunitat real.
Des de la Fundació Marianao treballem perquè els processos de reinserció integrin la realitat social de cada persona, reforçant la dimensió comunitària i l’acompanyament humà com a elements essencials per a la transformació personal i social.
