Desirée Rodríguez té 26 anys, és graduada en Història de l’Art i acaba de publicar el seu primer poemari, Limítrofe, una obra íntima i valenta que parla de salut mental, d’autoconeixement i d’esperança. La seva relació amb la Fundació Marianao va començar quan era només una nena: va conèixer la Fundació a cinquè de primària, gràcies al programa de beques, i des d’aleshores va estar vinculada a diferents projectes, com el Jovinc i el Club Social.
“Sempre he sentit que Marianao ha estat un espai segur, on he crescut molt com a persona”, explica. I és que la seva trajectòria vital i creativa està profundament marcada per la recerca d’equilibri i d’expressió personal.
La salut mental és un repte, però no és el final del camí. Es pot viure amb qualitat i sense estigma
A
El seu poemari no va néixer amb la intenció de ser publicat. Desirée sempre ha escrit com a forma de teràpia, com un espai on poder ordenar les emocions i donar sentit al que vivia. Als 22 anys va rebre un diagnòstic de salut mental, i escriure es va convertir en una eina per expressar-se i guarir-se.
Amb el temps, i gràcies a l’empenta d’una amiga, va decidir reunir els textos i enviar-los a un concurs literari. Tot i que no va guanyar, aquell intent li va obrir una porta: va trobar una editorial petita que aposta per noves veus i que va voler publicar el seu treball.
Desirée descriu el procés de publicació com “llarg però emocionant”. Reviu el moment en què va rebre els primers exemplars a casa com una de les fites més boniques de la seva vida: “És com tenir un fill, veure el teu nom a la portada i saber que tot allò que has sentit ara té una forma tangible”.
El poemari recull anys d’escriptura i parla sense filtres sobre la seva experiència amb la salut mental. Els primers poemes són foscos, escrits des de la confusió i el dolor, però a mesura que avança el llibre hi apareix la llum i l’estabilitat. Aquesta evolució reflecteix el procés personal que va viure durant la seva teràpia a l’Hospital de Dia de Sant Pau, on va fer tractament dialècticoconductual: “Volia transmetre que la salut mental és un repte, però no és el final del camí. Es pot viure amb qualitat i sense estigma”, diu.
Fer teràpia és difícil, però és l’única manera de començar a viure millor
A
Entre els poemes que més l’han marcat, n’hi ha un que parla del desig de deixar de patir, escrit en un moment molt dur. Avui, rellegir-lo li recorda com n’ha estat de gran la seva transformació. També destaca un altre poema que celebra l’amor propi i la importància d’aprendre a estimar-se.
Desirée defensa la necessitat de demanar ajuda i trencar el silenci sobre la salut mental: “Fer teràpia és difícil, però és l’única manera de començar a viure millor. No només per tu, també per la gent que t’estima.” Després de quatre anys de treball terapèutic, assegura que la seva qualitat de vida i la de les persones del seu voltant han millorat molt.
Ara, la seva escriptura ha canviat. Escriu menys sobre el dolor i més sobre l’agraïment. Les seves paraules són avui un homenatge a la vida quotidiana i als gestos senzills que donen sentit als dies: un cafè amb amigues, una abraçada o una tarda de llum. “Abans escrivia per sobreviure, ara escric per celebrar que soc aquí.”
Podeu comprar el seu poemari aquí.
