Aquest 2025, a la Fundació Marianao celebrem 40 anys de vida, de projectes, d’il·lusions i d’acció comunitària a Sant Boi. 40 anys transformant realitats, sumant persones i fent camí al costat del barri i de la ciutat.
I ho celebrem amb orgull i emoció, perquè hem fet història. Una història col·lectiva, construïda dia rere dia per totes les persones que heu cregut en la força de la comunitat i en la capacitat de transformar el món des de la proximitat. Per això, et convidem a viure la festa del 40 aniversari, que celebrarem el dissabte 10 de maig a la plaça de Mercè Rodoreda. Una jornada per retrobar-nos, compartir records, agrair tot el que hem construït junts i mirar cap al futur amb il·lusió.
Programa de la festa
11:00 h — Jocs infantils i familiars Començarem el matí amb activitats i jocs infantils i familiars, perquè la festa sigui realment per a tothom!
12:00 h — Música en directe La plaça vibrarà amb les actuacions de la Big Band Cultura F i la Coral Infantil Marianao. Música, talent local i una energia que ens farà sentir ben vius.
14:00 h — Dinar de germanor Tancarem la celebració amb un gran dinar comunitari a l’aire lliure. Porta la teva carmanyola i gaudeix d’una estona de convivència, rialles i complicitats.
Una història compartida que continua
La Fundació Marianao és possible gràcies a totes les persones que heu format part d’aquesta aventura col·lectiva: infants, joves, famílies, voluntariat, professionals, entitats, administracions i col·laboradors. Hem fet història, i volem seguir escrivint-la plegats. La festa del 10 de maig serà una gran trobada per celebrar el que som i tot el que encara podem arribar a ser. Perquè aviat també et convidarem a “suma’t a la història”, un nou capítol que volem escriure amb tu.
Les històries de vida són relats personals que permeten reconstruir, des d’una mirada subjectiva, els moments més significatius de la trajectòria vital d’una persona. A més de dades objectives com dates o llocs, aquestes històries recullen valors, idees i vivències que ajuden a comprendre millor l’impacte de la salut i la malaltia al llarg de la vida.
Enguany, 70 alumnes del grau en Infermeria han entrevistat persones d’entre 65 i 75 anys que participen en projectes socials de la Fundació Marianao, amb l’objectiu d’elaborar històries de vida des de la perspectiva de la salut.
Les converses s’han centrat especialment en episodis relacionats amb malalties cròniques o afectacions de salut que han tingut un impacte en el dia a dia de les persones protagonistes. Com van viure el diagnòstic, quines emocions van experimentar, si s’han sentit sobrepassades o quin paper han jugat els professionals d’infermeria en el seu camí, són algunes de les qüestions que s’han abordat durant les trobades.
Tant les persones grans com l’alumnat han valorat molt positivament l’experiència. Les primeres han tingut l’oportunitat de compartir les seves vivències i sentir-se escoltades, mentre que els i les futures infermeres han pogut apropar-se a la realitat de la vellesa i la cronicitat des d’una perspectiva humana i vivencial.
La bona acollida de la iniciativa reafirma la voluntat de seguir impulsant aquesta col·laboració entre el Campus Docent Sant Joan de Déu i la Fundació Marianao en els propers cursos.
A Marianao creiem en el poder transformador de la participació, l’art i el lideratge juvenil. Per això, des del projecte Esfera Jove de la Fundació Marianao, hem impulsat una nova iniciativa amb la cooperativa Circula Cultura: Re-artivem la plaça, un procés formatiu i comunitari que posa els i les joves al centre de la dinamització d’un espai públic emblemàtic del barri.
Durant dues jornades intenses, quinze joves d’entre 15 i 20 anys van sortir dels espais habituals per traslladar-se a la plaça de la Generalitat de Catalunya, un lloc amb una gran vitalitat i alhora amb reptes importants de convivència: és un espai on conflueixen famílies amb infants, joves, persones grans i també situacions de vulnerabilitat social, com el consum d’alcohol i altres substàncies. Aquestes dinàmiques generen tensions i evidencien la necessitat d’imaginar nous usos i propostes per reforçar la convivència i el benestar comunitari. Justament, en aquesta plaça s’inicien properament unes obres de pacificació del trànsit, un context que fa encara més rellevant el procés que estem impulsant.
“Vam escollir aquest espai perquè ens sembla significatiu, un punt de tensió però també de possibilitats. Volíem que els i les joves poguessin entendre’l, llegir-lo i imaginar-hi alternatives des de la seva mirada”, explica Xavi Moreno, responsable de participació juvenil de la Fundació Marianao.
Art per entendre, art per transformar
Amb el suport i l’acompanyament de l’equip de Circula Cultura, les joves van començar el procés amb una immersió activa a la plaça: observar, conversar amb veïns i veïnes, identificar dinàmiques, llegir l’arquitectura i els usos, jugar amb els sentits i fer de l’espai un laboratori a cel obert. A través d’estacions creatives, van explorar disciplines artístiques diverses com la performance, el collage o la fotografia, que els van permetre connectar amb l’entorn des d’un lloc lúdic i crític alhora.
La segona jornada es va centrar en la reflexió i la formulació de propostes: com voldrien que fos aquesta plaça? Quines accions artístiques podrien ajudar a activar-la de manera inclusiva i participativa? Quins missatges volen compartir amb el veïnat i l’Ajuntament?
Aquest treball col·lectiu culminarà amb una acció artística a la plaça d’aquí a unes setmanes, una intervenció pensada i dissenyada per aquest grup de joves que vol fer visible la seva veu, les seves idees i el seu compromís amb el barri.
“Aquest tipus d’experiències connecten perfectament amb el que entenem per lideratge juvenil: no és només donar veu, sinó generar espais reals de participació i incidència. És confiar en la capacitat dels i les joves de llegir la realitat i proposar alternatives, de forma crítica, creativa i comunitària”, afegeix en Xavi.
Espais comunitaris, participació real
“Re-artivem la plaça” no és un taller puntual. És una aposta clara per generar espais d’aprenentatge significatiu, de trobada entre generacions i de corresponsabilitat amb l’entorn. És també una mostra de com des de l’acció comunitària es poden crear condicions per a la inclusió, la convivència i la transformació social.
A més, tot el que sorgeixi del procés serà compartit amb responsables municipals, tècnics de joventut i regidors, per tal de fer arribar la veu dels i les joves a les taules on es prenen decisions. Perquè si volem ciutats més justes i cohesionades, necessitem escoltar i tenir en compte totes les mirades.
Des de la Fundació Marianao ho tenim clar: la cultura participativa i el lideratge juvenil són fonamentals per repensar els espais públics com a llocs de convivència, expressió i vida compartida.
L’Ajuntament de Sant Boi preveu reurbanitzar el tram del carrer de la Llibertat entre Rosselló i Antoni Gaudí, amb l’objectiu de fer-lo peatonal. Es millorarà l’accessibilitat i la qualitat ambiental de l’espai per facilitar l’ús ciutadà, tot potenciant la relació amb la plaça Generalitat. Les obres s’inicien el proper 24 d’abril.
Darrere de cada oportunitat, hi ha una porta que algú obre. Aquesta setmana, a la Fundació Marianao hem viscut una d’aquestes jornades que deixen empremta: un equip de professionals d’HP, especialitzats en informàtica, va compartir una sessió amb els alumnes del Programa de Formació i Inserció (PFI) d’auxiliar de manteniment i sistemes informàtics.
La visita va començar amb una benvinguda a l’entitat i una trobada molt especial amb el grup de joves. En lloc de fer una simple xerrada, l’equip d’HP va preparar una presentació sobre el seu dia a dia professional i les competències que són clau en el sector tecnològic. A continuació, es va fer una dinàmica tipus speed dating, en què cada jove podia parlar de manera propera i directa amb diferents membres de l’equip.
Però més enllà del format, allò que realment va passar aquell matí va ser un diàleg entre dos mons que sovint no es troben: el del talent jove que busca el seu camí i el de les empreses que poden oferir referents, inspiració i horitzons reals.
Des de Marianao sabem que comptar amb el suport d’empreses referents és clau. No només perquè obren portes, sinó perquè trencar barreres d’accés al món laboral —especialment per a joves que han tingut trajectòries vitals complexes— és un acte profundament transformador. El fet que empreses com HP vulguin exercir un lideratge social i es comprometin amb el seu entorn dona sentit a la nostra feina.
Les valoracions dels joves van ser excel·lents. Van sortir de la sessió amb preguntes, inquietuds i sobretot amb motivació. I això, sovint, és el primer pas per creure en un futur diferent. Des d’HP, també vam rebre missatges molt positius: agraïment per l’acollida i ganes de continuar col·laborant.
Aquest tipus d’experiències mostren el potencial del voluntariat corporatiu quan es fa amb sentit. Quan l’empresa surt del despatx i es posa al costat de la comunitat. Quan es crea un espai de confiança on tothom aprèn.
De fet, aquest camí continua: el proper 9 de maig tornarem a rebre un nou grup de treballadors i treballadores d’HP, que oferiran als joves un tastet d’oficis vinculats als àmbits de la informàtica, el software, la mecànica i la intel·ligència artificial, entre d’altres. Una nova oportunitat per seguir connectant talent, vocació i futur.
Gràcies HP per creure en els joves. Seguim obrint portes.
Els espais físics tenen un paper fonamental en la construcció de comunitat i la promoció de la inclusió social. Més enllà de ser contenidors d’activitats, els espais poden esdevenir motors de transformació social si afavoreixen la trobada, la interacció i el sentiment de pertinença. No n’hi ha prou amb obrir portes: perquè un espai sigui realment comunitari, cal dissenyar-lo amb criteris que garanteixin la seva obertura i la seva capacitat d’acollida.
Fa 40 anys, un grup de veïns i veïnes de Sant Boi van ocupar un edifici d’habitatges abandonat i el van convertir en un espai comunitari viu, que amb el temps s’ha consolidat en el que avui és la Fundació Marianao. Aquest espai ha crescut i evolucionat, però manté l’essència d’un lloc obert, on la comunitat conviu i participa activament. Aquesta experiència ens ha permès entendre què fa que un espai sigui realment comunitari i inclusiu.
1. L’arrelament al territori: sentir-se part de l’espai
Un espai comunitari ha d’estar connectat amb el seu entorn i amb la vida de les persones que hi viuen. Quan la comunitat ha participat en la seva creació, en la seva gestió o en la seva evolució, es genera un sentiment de pertinença que el fa viu i significatiu. La història d’un espai i la implicació de la comunitat en la seva consolidació afavoreixen que les persones el sentin com a propi i el cuidin.
2. Un espai obert a la diversitat de perfils i necessitats
Perquè un espai sigui realment inclusiu, ha d’acollir persones amb realitats diferents sense segmentar ni etiquetar. No es tracta de crear llocs exclusivament per a col·lectius vulnerables, sinó de construir espais oberts on persones amb diferents necessitats i interessos puguin conviure i interaccionar. L’objectiu és trencar la dinàmica assistencialista i promoure la participació de tothom, independentment de la seva situació social.
No hi ha espais dedicats a un grup exclusiu, sinó que tothom té l’oportunitat d’aprofitar-los segons les seves necessitats
3. Relacions horitzontals i convivència basada en el respecte
Un espai comunitari no pot reproduir jerarquies que limitin la interacció entre les persones. L’aprenentatge i la convivència es donen quan es creen dinàmiques d’intercanvi on totes les persones, independentment de la seva edat, procedència o condició social, poden compartir experiències des del respecte i l’equitat. L’intercanvi intergeneracional i intercultural enriqueix i dona valor als espais comunitaris.
4. Espais polivalents i compartits: tot és de tothom i res és de ningú
Els espais comunitaris han de ser polivalents i compartits, on no hi ha espais dedicats a un grup exclusiu, sinó que tothom té l’oportunitat d’usar-los i aprofitar-los segons les seves necessitats. Aquesta flexibilitat permet que l’espai sigui viu i dinàmic, adaptant-se constantment als canvis i a les demandes de la comunitat. Així, es fomenta el sentiment de col·lectivitat i la idea que tot és de tothom i res és de ningú.
5. Més enllà de l’ús de l’espai: generar dinàmiques comunitàries
Un espai per si sol no genera comunitat si no hi ha una estratègia per dinamitzar-lo. No n’hi ha prou amb obrir un equipament si les persones que hi arriben no tenen oportunitats de trobada, d’intercanvi i de participació real. Per això, és essencial fomentar activitats, espais informals de diàleg i mecanismes per escoltar les necessitats de la comunitat i adaptar l’espai i les seves accions a aquestes demandes.
6. Les persones també fan l’espai: hospitalitat, calidesa i bon tracte
A més dels aspectes físics, les persones que gestionen i ocupen l’espai són clau per a la seva inclusió. Un espai comunitari ha de ser accessible no només físicament, sinó també emocionalment. Les persones han de sentir-se benvingudes, i aquest acolliment es reflecteix en la actitud, en els somriures, en la disponibilitat per ajudar-se mútuament i en la creació d’un ambient de bon humor i amabilitat. L’hospitalitat, el bon tracte i la calidesa en l’acollida fan que tothom se senti part de l’espai. El color, la il·luminació i el mobiliari també hi juguen un paper fonamental per transmetre aquesta sensació de benestar i pertinença.
Un espai comunitari no és només un edifici: és un entorn viu que es construeix amb i per a les persones. Perquè sigui realment inclusiu, cal superar la visió assistencialista i apostar per models oberts, flexibles i connectats amb la realitat de la comunitat. No n’hi ha prou amb tenir un lloc físic; allò que el fa viu són les relacions que s’hi teixeixen, la diversitat que hi conviu i el sentiment de pertinença que genera. Construir espais així és una responsabilitat col·lectiva: institucions, entitats i ciutadania han de treballar conjuntament per fer d’aquests llocs veritables motors de convivència i transformació social. Quan un espai es construeix entre totes les persones que el viuen i el senten com a propi, es converteix en comunitat.
Arriba el bon temps i a la Fundació Marianao comencem a preparar–nos perquè nens, nenes i adolescents gaudeixin de les seves vacances amb nosaltres! Si tens interès a inscriure els teus fills o filles, llegeix atentament tota la informació que et proporcionem a continuació sobre el Casal d’Estiu i les Colònies d’Estiu que organitzarem enguany.
Les activitats són obertes només a famílies sòcies de l’AFA Escola Vicente Ferrer i/o participants del Casal Infantil i Juvenil la Fundació Marianao. Si queden places disponibles una vegada finalitzat el període d’inscripció, s’obriran a famílies no vinculades a aquestes dues entitats.
Casal d’Estiu infantil
El Casal d’Estiu de la Fundació Marianao s’impulsa amb la col·laboració de l’Escola Vicente Ferrer, on tindrà lloc l’activitat, i és per a infants des de P3 fins a 6è de primària. El calendari de setmanes d’activitat és el següent:
1a setmana: 25 de juny al 27 de juny
2a setmana: 30 de juny al 04 de juliol
3a setmana: 7 de juliol al 11 de juliol
4a setmana: 14 de juliol al 18 de juliol
Setmana de colònies: 22 al 28 de juliol a la casa de colònies Els Estanys, a Capmany (Alt Empordà – Girona).
El preu de l’activitat és diferent en funció del nombre d’infants inscrits d’una mateixa família (germans):
Preu de la setmana per 1 infant: 70 € (excepte la primera setmana, que és mes curta i té un cost de 40 €)
Preu de la setmana per la 2a inscripció (2n germà): 60 €
Preu de la setmana a partir de la 3a inscripció (3r germà en endavant): 40 €
Servei de menjador i acollida
El servei de menjador tindrà un cost de 35 €/setmana. Cal tenir en compte que la primera setmana d’activitat serà de només 3 dies, per la qual cosa el preu del menjador en aquesta setmana serà de 20 €.
Al formulari d’inscripció només es podrà seleccionar la inscripció per setmanes completes. També hi haurà l’opció de servei de menjador per dies puntuals, amb un cost de 8 € per dia, però aquesta opció no es gestionarà a través del formulari.
Horaris d’activitati lloc de l’activitat
Acollida: de 8 a 9 h.
Casal d’estiu: de 9 a 14 h.
Menjador: de 14 a 16 h.
L’activitat tindrà lloc a l’escola Vicente Ferrer de Sant Boi de Llobregat.
Casal d’Estiu per a adolescents
El Casal d’estiu juvenil està destinat a joves en edat de l’ESO i batxillerat, participants del Casal de Joves de la Fundació Marianao. Es durà a terme a les instal·lacions de la Fundació Marianao. Enguany hi ha planificades tres setmanes d’activitat de Casal d’estiu per a adolescents, així com també una setmana de colònies:
1a setmana: 30 de juny al 04 de juliol
2a setmana: 7 de juliol a l’11 de juliol
3a setmana: 14 de juliol al 18 de juliol
Setmana de colònies: 22 al 28 de juliol a la casa de colònies Mas Colltort, a La Garrotxa (Girona).
El preu de l’activitat és diferent en funció del nombre d’infants inscrits d’una mateixa família (germans):
Preu de la setmana de casal d’estiu: 45 €
Preu de la setmana de colònies: 200 €
Preu de les 3 setmanes de casal d’estiu + setmana de colònies: 315 €
Servei de menjador i acollida
No hi ha servei de menjador ni d’acollida per les activitats amb adolescents.
Horaris d’activitati lloc de l’activitat
Horari de 9 a 14.30 h de dilluns a divendres, excepte els dijous que es farà sortida i l’horari s’ampliarà de 9 a 17 h. (L’horari pot variar lleugerament en funció de les activitats programades).
L’activitat tindrà lloc al Casal de Joves de la Fundació Marianao.
Programa de beques
La Fundació Marianao compta amb un programa de beques per ajudar a les famílies que tenen dificultats per assumir el pagament del Casal d’Estiu.
La beca cobreix el cost total del Casal d’Estiu, sense servei de menjador, i s’assigna per ordre de preinscripció, sempre i quan es compleixin els requisits i fins que s’exhaureixin les beques disponibles.
A més de les quatre setmanes de Casal d’Estiu, també organitzem una setmana sencera de colònies per infants de P3 a 2n de Batxillerat. Els infants nascuts entre el 2013 i 2021 aniran a Els Estanys, a Capmany (Alt Empordà – Girona), i els nois i noies nascuts entre el 2007 i el 2012, aniran a Mas Colltort, a La Garrotxa (Girona). . Per a infants i adolescents, les dates de colònies són del 22 al 28 de juliol de 2025.
El preu, que ho inclou tot (transport, allotjament i dietes), és de 200 € per infant o adolescent.
A més, hi ha descompte si la inscripció és a les quatre setmanes del Casal d’Estiu per a infants i també a la setmana de Colònies:
Famílies sense beca: de les 9 h del 14 de maig fins a les 19 h del 23 de maig de 2025.
Famílies no sòcies de l’AFA Escola Vicente Ferrer ni participants del Casal Infantil i Juvenil de Marianao: obrim inscripcions dimecres 28 de maig a les 9 h fins exhaurir les places.
Les places s’assignaran per estricte ordre d’inscripció i fins que s’exhaureixin les places.
Les inscripcions al Casal d’Estiu per a adolescents es faran presencials a la secretaria de la Fundació Marianao.
Atenció! Les famílies que tinguin dificultats per realitzar la inscripció de forma virtual poden trucar al telèfon 93 630 30 62 i reservar una cita per fer el formulari online amb suport a la seu de la Fundació Marianao.
La Fundació Marianao compta amb un programa de beques per ajudar les famílies que tenen dificultats per assumir el pagament del Casal d’Estiu i les Colònies d’Estiu. Les beques cobreixen el cost total de l’activitat d’estiu, sense servei de menjador. Consulta a continuació els requisits que s’han de complir per poder accedir a una beca i, si creus que els compleixes, registra’t al formulari per sol·licitar-la. El termini per fer la sol·licitud de beca és de dilluns 24 a partir de les 9 h fins al 31 de març de 2025 a les 12 h.
Si vols ampliar la informació sobre el Casal d’Estiu i les Colònies d’Estiu fes clic aquí.
Com funciona el procediment
El procediment a seguir serà el següent:
Del 24 al 31 de març de 2025 s’obrirà el període per sol·licitar una beca. Si alguna família té dificultats per completar-lo es pot posar en contacte amb la Fundació Marianao trucant al telèfon 93 630 30 62 i l’ajudarem.
Se citarà a les famílies que hagin fet la sol·licitud (recordem que només hi tenen accés les famílies sòcies de l’AFA Vicente Ferrer i/o de la Fundació Marianao) per recollir la informació i documentació acreditativa dels requisits.
Posteriorment es comunicarà si la beca ha estat concedida o no a través d’un correu electrònic.
Les famílies amb beca concedida hauran de fer l’inscripció a l’activitat entre el 28 d’abril i el 9 de maig, telemàticament.
Les famílies que no accedeixin a la beca es podran inscriure per la via ordinària entre el 14 i el 123 de maig.
Per poder valorar la beca és indispensable fer la petició en el termini establert. Si la beca es demana fora de període o no es presenta la documentació acreditativa, serà denegada.
En el cas que la demanda superi la quantitat de beques existents es prioritzaran les famílies amb ingressos més baixos.
Requisits per accedir al programa de beques de la Fundació Marianao
Només poden accedir al programa de beques les famílies participants del Casal Infantil i Juvenil de la Fundació Marianao o sòcies de l’AFA Vicente Ferrer.
Taula d’ingressos anuals bruts per unitat familiar
Tipus d’unitat familiar
Límit d’ingressos anuals bruts
Un adult amb un fill/a
18.178,88 €
Un adult amb dos fills/es
21.049,23 €
Un adult amb tres fills/es
23.919,58 €
Un adult amb quatre fills/es
26.789,92 €
Un adult amb cinc fills/es
29.660,27 €
Una parella d’adults amb un fill/a
17.222,09 €
Una parella d’adults amb dos fills/es
20.092,44 €
Una parella d’adults amb tres fills/es
22.962,79 €
Una parella d’adults amb quatre fills/es
25.833,14 €
Una parella d’adults amb cinc fills/es
28.703,49 €
Documentació a presentar per accedir a la beca
Segons font d’ingressos
Documentació
Treballador per compte aliena
3 últimes nòmines mensuals
Treballador per compte propi (autònom)
Declaració trimestral de retencions i ingressos a compte i/o Declaració de renda anual
Prestació per atur o altres prestacions públiques
Certificat de prestació d’atur o altres prestacions públiques i/o Declaració de renda anual
No disposa d’ingressos justificables
Declaració de renda anual Informe de Vida Laboral Inscripció com a demandant d’ocupació
Manutenció de menors (aplicable únicament en cas de separació o divorci)
Resolució judicial on s’indiqui l’import mensual de la manutenció.
Documentació a presentar en el moment de l’entrevista per accedir a la beca:
Documents d’identitat de tots els membres de la unitat de convivència: DNI, NIE, Passaport. En cas que els infants no disposin del document d’identitat es podrà acreditar amb el llibre de família o full de registre individual.
A la Fundació Marianao creiem en la importància de garantir l’accés als medicaments a totes les persones, independentment de la seva situació econòmica. Per això, des del 2023, col·laborem amb Banc Farmacèutic per fer front a la pobresa farmacèutica i assegurar que ningú hagi de triar entre cobrir les seves necessitats bàsiques o seguir un tractament mèdic.
Què és la pobresa farmacèutica?
A Espanya, més de 2,3 milions de persones (un 4,8% de la població, segons el CIS) no poden assumir el cost dels seus medicaments o productes sanitaris. Aquesta situació genera un cercle viciós: la falta de recursos econòmics impedeix accedir a la medicació necessària, cosa que empitjora les malalties, afecta la qualitat de vida i pot derivar en una exclusió social encara més gran.
Segons Cristina Ruiz, tècnica de la gestió d’ajudes del Banc Farmacèutic a la Fundació Marianao: “Les persones que atenem es troben en situacions molt crítiques. Algunes d’elles ens han dit literalment: ‘Si compro els medicaments, no menjo’. Aquesta és la duresa de la pobresa farmacèutica.”
La nostra col·laboració amb Banc Farmacèutic
Gràcies a aquesta aliança, durant el 2024 hem pogut garantir la medicació necessària a sis dones en situació de vulnerabilitat, a través de 341 medicaments finançats, amb un cost total de 1.335,71 euros. A més, cinc d’aquestes persones han pogut renovar el seu pla de medicació durant tres mesos més, sumant un total de 11 plans de medicació gestionats des de la Fundació Marianao. Per garantir una gestió més efectiva d’aquestes ajudes, treballem en coordinació amb els serveis socials municipals per garantir que les ajudes arriben a qui més ho necessita.
Ruiz destaca el perfil de les beneficiàries: “Són principalment dones en situació de vulnerabilitat alta o molt alta, amb malalties cròniques o incapacitats que els impedeixen treballar. No tenen ingressos suficients i els pocs recursos econòmics que aconsegueixen es destinen principalment a l’habitatge i l’alimentació, fent impossible assumir el cost dels medicaments necessaris per a la seva salut.”
Aquest suport és possible gràcies a la col·laboració amb la Farmàcia Marianao de Sant Boi de Llobregat. Aquesta farmàcia, adherida al Fons Social de Medicaments de Banc Farmacèutic, dispensa la medicació a les persones beneficiàries del programa, garantint així que ningú es quedi sense tractament per falta de recursos econòmics.
Banc Farmacèutic: treballant per garantir l’accés als medicaments
Banc Farmacèutic és una entitat sense ànim de lucre fundada el 2007 que treballa per la inclusió social de persones en situació de vulnerabilitat a través de l’accés als medicaments. Per fer-ho, impulsen iniciatives com el Fons Social de Medicaments, que cobreix el cost de tractaments per a persones sense recursos, o el Fons d’Equitat Menstrual, que lluita contra la pobresa menstrual.
A la Fundació Marianao continuarem treballant per construir una comunitat més justa i solidària, on ningú hagi de renunciar a la seva salut per motius econòmics.
La Fundació Marianao ha rebut la visita del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que va estar acompanyat pel director general de Justícia Juvenil, Jesús María del Cacho, i l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. Durant la trobada, es van presentar els diferents projectes que impulsem per donar suport social i educatiu a infants, joves i persones adultes, especialment a aquelles que es troben en situacions de major vulnerabilitat.
La visita va incloure un recorregut per les instal·lacions de l’entitat, on es van mostrar algunes de les iniciatives més destacades, com el projecte Vente Pa’Ká, orientat a oferir alternatives d’oci nocturn per a joves, així com també es va dialogar amb joves alumnes de l’Escola de Noves Oportunitats. A la visita, també es van compartir les experiències i els reptes a què s’enfronten els equips de treball de les diverses àrees d’acció de l’entitat.
La Fundació Marianao i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica mantenen una relació històrica de col·laboració des de fa dècades, amb el suport del qual hem pogut impulsar projectes com el Projecte David, de suport a persones amb problemes penals i penitenciaris o el Servei Jurídic Comunitari, que ofereix assessorament legal a la ciutadania per exercir els seus drets. A més, des de Marianao també acompanyem i donem suport a joves que estan complint mesures penals en l’àmbit de la justícia juvenil. Des de més recentment, la Fundació Marianao també desplega un programa de mentoria per acompanyar a persones que han sortit de la presó i compta amb un servei especialitzat d’informació i orientació jurídica per a dones.
La visita va ser una oportunitat per reforçar el compromís amb la justícia social i la igualtat d’oportunitats, així com el paper fonamental que juguen les iniciatives i els agents locals per a la transformació social del territori.
El passat dissabte, el Palau de la Música Catalana va acollir l’estrena de la cantata L’amor s’hi posa, una obra creada per Arnau Tordera i Ariadna Pastor, en el marc del projecte Palau Vincles. Un dels moments més especials de la jornada va ser la participació dels infants de la Fundació Marianao, que van actuar juntament amb 35 grups corals d’escoles i entitats socials d’arreu de Catalunya.
A més de l’emocionant actuació dels nostres infants, l’esdeveniment va ser un moment únic per a les famílies del Casal Infantil de la Fundació Marianao. Moltes d’aquestes famílies, que es trobaven per primera vegada al Palau de la Música, van viure aquesta experiència com un moment de gran significat. Per a molts, va ser una oportunitat d’apropar-se a la cultura en un espai emblemàtic, i un record de les possibilitats que poden obrir-se a aquells que, fins ara, no havien tingut accés a aquest tipus d’esdeveniments. Una experiència especialment valuosa per a famílies en situació de vulnerabilitat.
Amb la direcció escènica d’Ana Cuéllar i la direcció musical de Cèlia Buscà i Borja Grèbol, la cantata va ser un èxit rotund, amb un Palau ple de gom a gom que va aplaudir els nostres infants, que van cantar i interpretar la peça amb gran dedicació. Aquesta obra, que explora les diferents formes d’amor, va captivar tots els assistents.
Gràcies a Palau Vincles, aquest projecte no només fomenta la inclusió social a través de la música, sinó que també obre portes a noves oportunitats per a infants i famílies de Sant Boi. Continuarem apostant per la cultura com a eina de transformació social i per apropar la música a totes les persones.
Què és el projecte Palau Vincles?
Palau Vincles és una iniciativa del Palau de la Música Catalana que busca fomentar la inclusió social a través de la pràctica coral col·lectiva. Amb aquesta proposta, el Palau ofereix formació coral gratuïta a infants i joves en situacions de vulnerabilitat de diferents territoris de Catalunya. A través de l’educació musical, el projecte pretén reforçar les competències emocionals, socials i lingüístiques dels participants, alhora que els permet viure una experiència cultural única i enriquidora.
Des d’aquest curs, els infants de 8 i 9 anys del Casal Infantil de la Fundació Marianao han començat a participar setmanalment en els tallers de cant coral del projecte Palau Vincles, una experiència que els permet créixer personalment i gaudir de la música en un ambient inclusiu.
Palau Vincles treballa amb escoles i entitats socials, contribuint així a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
A Marianao treballem cada dia per construir una societat més justa i igualitària. La lluita per la igualtat de gènere no és cosa d’un sol dia, però cada 8 de març es converteix en un moment clau per fer visible aquest compromís i sumar veus en una reivindicació col·lectiva.
Aquest mes de març, l’esperit del 8M ha impregnat de nou tots els espais de Marianao: reflexió, art i acció han estat presents en cada racó, amb la implicació de persones de totes les edats. Des de les veus joves que han sortit al carrer per fer sentir el seu missatge, fins als més petits, que han explorat la igualtat a través de contes i il·lustracions. Des del talent artístic de la gent gran, que ha donat veu a les dones de la història, fins als debats i creacions del Club Social, que han obert espais de diàleg sobre les desigualtats que encara cal combatre.
El 8M ens recorda que el canvi es construeix cada dia, en cada gest i en cada acció. I a Marianao, continuem treballant perquè la igualtat sigui una realitat.
Perquè cada dia compta en la lluita per un món més just.
Les darreres dades publicades per l’IDESCAT confirmen una realitat alarmant: la taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya segueix augmentant i ja arriba al 34,8%. Aquesta xifra, que no ha deixat de créixer en els darrers tres anys, ens obliga a posar el focus en la infància com a col·lectiu especialment vulnerable. Tot i que la taxa general de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya mostra una lleugera tendència a la baixa (24%, quatre dècimes menys que l’any anterior), aquesta millora no arriba als infants, que continuen pagant el preu més alt d’un sistema que no els protegeix.
Dades clau de la pobresa a Catalunya
34,8% dels infants es troben en risc de pobresa o exclusió social.
24% de la població catalana està en risc de pobresa, malgrat la lleugera millora global.
Més del 60% de les persones sense ingressos del treball estan en situació de vulnerabilitat.
Les pensions són insuficients per garantir una vida digna a moltes persones grans.
Una pobresa estructural i cronificada
L’Enquesta de Condicions de Vida també evidencia que la pobresa no afecta tothom per igual. A més de l’edat, l’accés a un habitatge digne i a una feina estable són factors determinants per evitar la situació de vulnerabilitat. Les persones sense ingressos del treball tenen més risc de pobresa i exclusió, i el fet de tenir fills continua sent un factor d’empobriment per a moltes famílies. A més, les persones grans es troben amb pensions insuficients per fer front al cost de la vida, fet que agreuja la seva situació de vulnerabilitat.
Miriam Rodríguez, cap d’infància i famílies de Marianao, explica que “veiem cada dia infants i joves que creixen en situacions de precarietat, condicionant el seu benestar i les seves oportunitats de futur.” Aquestes situacions no només es reflecteixen en dificultats econòmiques, sinó que trastoquen tota la seva vida: afecten la salut, l’educació i el seu desenvolupament emocional. “La pobresa no és només una qüestió de recursos econòmics, sinó que és una ferida oberta a la societat que deixa cicatrius profundes en el futur dels infants”, afegeix Rodríguez.
Triar entre menjar o vestir-se. Massa famílies viuen aquesta realitat cada dia.
A
Mònica Petit, coordinadora d’infància i adolescència de Marianao, també explica la cruesa amb què es manifesta aquesta realitat en el dia a dia del Casal infantil i juvenil, on treballem des del lleure amb infants des dels 3 anys: “Triar entre menjar o vestir-se. Massa famílies viuen aquesta realitat cada dia. Ens trobem amb infants que no sopen, que porten calçat que no és de la seva talla, roba insuficient per protegir-se del fred o que viuen amb l’angoixa de no saber on dormiran l’endemà. Els desnonaments són una amenaça constant per a moltes famílies amb menors a càrrec, una situació que cap infant hauria de viure i que els condemna a créixer en la incertesa i la por. La pobresa infantil no és només una qüestió de manca de recursos, sinó una espiral de precarietat que condiciona el present i hipoteca el futur d’aquests infants.”
Les dades sobre la pobresa posen de manifest una realitat que des de Marianao coneixem bé: infants i joves que viuen en condicions de vulnerabilitat veuen limitades les seves oportunitats de futur, mentre que moltes famílies, malgrat tenir feina, no aconsegueixen sortir de la pobresa. Les persones grans també es veuen afectades, amb pensions insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Però la pobresa infantil no és un fet inevitable: és el resultat d’un sistema econòmic i polític que prioritza el capital per sobre de les persones. Un model neoliberal que genera desigualtat i exclou sistemàticament els més vulnerables.
No podem permetre que aquesta situació es normalitzi. L’empobriment de la infància és una responsabilitat col·lectiva. Les condicions en què creixen els nostres infants no només depenen de les polítiques públiques, sinó també del compromís de tota la societat per garantir-los un futur digne. Això implica exigir mesures estructurals, però també reforçar el teixit comunitari i les xarxes de suport que protegeixen els més vulnerables.
Què podem fer davant d’aquesta realitat?
Des de Marianao treballem per garantir oportunitats educatives i acompanyament socioemocional als infants i joves en situació de vulnerabilitat, però sabem que cal una resposta estructural per revertir aquesta tendència. En aquest sentit, donem suport a les reivindicacions de la Taula del Tercer Sector Social, que reclama mesures urgents com:
Desplegar i dotar econòmicament l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil i l’Estratègia per a la Inclusió Social.
Augmentar la inversió en infància fins al 2,5% del PIB, en línia amb la mitjana europea.
Reforçar les mesures de suport a la criança, acompanyament a les famílies i accés a l’habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat.
Fomentar una xarxa de suport comunitari per garantir que cap infant es quedi enrere.
La pobresa no és inevitable: és el resultat de decisions polítiques i socials que poden i han de canviar. És una realitat que ens interpel·la a totes. Des de Marianao, seguirem treballant per garantir que cap infant creixi sense oportunitats i perquè aquesta emergència social estigui en el centre del debat públic.
Sabies que a Catalunya hi ha més de 134.000 menors que necessiten ulleres o lents de contacte per veure-hi adequadament, però les seves famílies no poden assumir aquest cost? Aquesta situació es coneix com a pobresa visual, una realitat que afecta milers d’infants i joves, limitant el seu aprenentatge, el seu desenvolupament i, a llarg termini, les seves oportunitats de futur. A l’estat espanyol, més de 6 milions de persones es troben en aquesta situació, i a escala mundial, el 80% dels problemes de visió es podrien prevenir o corregir amb un accés adequat a ulleres i tractaments oftalmològics.
Gràcies a una aliança amb la Fundació Ramon Martí i Bonet i Caixa Proinfància, estem treballant per combatre aquesta desigualtat i garantir que cap infant, jove o adult es quedi enrere per manca de diagnòstic o recursos.
Aquest mes de febrer hem realitzat un rastreig visual per a infants, joves i les seves famílies. Aquesta activitat consisteix en una valoració de l’agudesa visual, tant de prop com de lluny, mitjançant un pòster de creació pròpia i un optotip. Els rastrejos visuals són realitzats per l’optometrista de la Fundació, amb el suport de persones voluntàries prèviament formades. Es tracta d’un pas clau per detectar possibles dificultats i garantir que ningú es quedi sense un diagnòstic a temps.
56 persones han participat en el rastreig, i 22 seran derivades per a un seguiment especialitzat. En aquests casos, els infants i joves són visitats a la seu de la Fundació Ramon Martí i Bonet per l’optometrista i, si cal, per l’oftalmòloga. Quan es confirma la necessitat d’ulleres, es procedeix a fer la comanda. Finalment, l’equip assistencial de la Fundació s’encarrega del muntatge, l’avís a les famílies i el lliurament de les ulleres als infants.
Gràcies a la Fundació Ramon Martí i Bonet per fer possible aquesta iniciativa i ajudar-nos a cuidar la salut visual i les perspectives de futur de la nostra comunitat!
La Fundació Marianao treballa des de fa dos anys per prevenir els problemes de salut mental entre els joves del Baix Llobregat, oferint suport en la gestió dels malestars emocionals per evitar que aquests esdevinguin trastorns més greus. Mitjançant programes d’acompanyament emocional i de participació juvenil, hem estat a prop de 320 joves per ajudar-los a identificar i gestionar els seus malestars abans que aquests afectin la seva salut mental de manera més profunda.
El nostre enfocament ha consistit en proporcionar eines d’autocura i reflexió a través de tallers grupals, que han permès als joves desenvolupar una millor autoestima i autonomia. Aquests tallers han cobert temes com la gestió emocional, l’autoconeixement i la creació de vincles socials, ajudant els joves a enfrontar-se als reptes emocionals amb més recursos i confiança.
A més dels tallers grupals, hem oferit atenció psicològica individualitzada a 60 joves, amb sessions dissenyades per treballar aspectes més específics del seu benestar emocional, amb l’objectiu de prevenir trastorns de salut mental. Aquest acompanyament ha estat clau per afrontar situacions de malestar com l’ansietat, l’estrès o la depressió, abans que es converteixin en problemes més greus.
Els nostres esforços també inclouen la seva inserció laboral. Un 40% dels joves que han participat en els programes d’acompanyament laboral han trobat feina, i l’altre 60% ha tornat als estudis, el que demostra la importància de la seva estabilitat emocional per poder afrontar els reptes laborals i educatius amb èxit.
La valoració general dels tallers ha estat molt positiva, amb un 85% de valoracions excel·lents, i una creixent demanda de serveis per part d’instituts i altres entitats del territori. Aquesta tendència mostra la necessitat creixent de recursos per a la salut emocional juvenil i la importància de la nostra tasca en la comunitat.
Tota aquesta feina forma part del projecte Ocell de Foc, una iniciativa que coordinem amb altres entitats del Baix Llobregat, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. En el conjunt de la xarxa, hem arribat a 1.947 joves a través de tallers grupals i hem atès 362 persones de manera individualitzada, contribuint a prevenir els problemes de salut mental i a millorar el benestar emocional dels joves de la nostra comarca.
Amb el 34,8% d’infants i adolescents en risc de pobresa o exclusió social el 2024, Catalunya encapçala una de les taxes més elevades d’Europa. Es troba més de deu punts per sobre de la taxa del conjunt de la població catalana (24%). La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, de la qual la Fundació Marianao n’és membre, i la Fundació Bofill van presentar el passat 19 de febrer al Hub Social, “L’Educació que venç la pobresa. Una agenda de polítiques educatives per al benestar i el progrés de les persones”, que poden trencar el cicle de reproducció de la pobresa.
En aquest context, la Taula del Tercer Sector i la Fundació Bofill han identificat 10 polítiques educatives clau per garantir l’èxit educatiu i la igualtat d’oportunitats:
Un model educatiu flexible i adaptat a les necessitats dels joves: cal diversificar itineraris i metodologies per oferir respostes adequades a cada realitat.
Acompanyament educatiu i emocional integral: és essencial combinar l’aprenentatge acadèmic amb el suport socioemocional perquè els joves puguin desenvolupar-se plenament.
Col·laboració entre centres educatius i entitats socials: treballar en xarxa permet sumar esforços i oferir un suport més efectiu als joves.
Programes de segona oportunitat accessibles i de qualitat: és fonamental garantir que tots els joves que ho necessitin puguin accedir a recursos educatius adaptats.
Beques i ajuts per a l’accés i la continuïtat educativa: l’equitat educativa passa per eliminar les barreres econòmiques que dificulten l’accés als estudis.
Orientació i formació professionalitzadora: apostem per itineraris formatius que responguin a les necessitats del mercat laboral i als interessos dels joves.
Formació i suport als professionals educatius: els equips docents i educatius necessiten eines i recursos per treballar amb joves en situacions complexes.
Impuls de l’aprenentatge-servei i metodologies actives: connectar l’aprenentatge amb experiències pràctiques i compromeses amb la comunitat millora la motivació i l’arrelament.
Participació juvenil en la construcció de les polítiques educatives: escoltar els joves i fer-los partícips de les decisions que els afecten és clau per garantir-ne l’èxit.
Compromís polític i inversió sostinguda en educació: sense un suport institucional ferm i recursos adequats, les polítiques educatives no poden tenir un impacte real.
L’agenda de polítiques educatives es va presentar en un acte en el qual va participar Miriam Rodríguez, cap d’Infància i Famílies de la Fundació Marianao. Des de la Fundació Marianao, en aliança amb la Taula del Tercer Sector i la Fundació Bofill seguirem treballant i fent xarxa per fer realitat aquestes polítiques i garantir que cap infant, adolescent o jove quedi enrere.
A la Fundació Marianao treballem per reduir la bretxa digital i oferir oportunitats formatives a joves. Si la teva empresa renova l’equipament informàtic, podeu donar-nos els dispositius que ja no utilitzeu. Els aprofitarem per als nostres espais i projectes, per formar joves en muntatge i manteniment d’equips informàtics, o per cedir-los a escoles i entitats del territori.
Per què col·laborar?
Aquesta acció no només té un impacte social i mediambiental positiu, sinó que també aporta beneficis a la teva empresa:
Responsabilitat Social Corporativa (RSC): contribueix a la reducció de la bretxa digital i al foment de la formació tecnològica.
Sostenibilitat: allarga la vida útil dels dispositius i redueix residus electrònics.
Beneficis fiscals: els donatius en espècie desgraven fins al 35% en l’Impost de Societats.
Renoveu equips? Nosaltres els reutilitzem!
Si la teva empresa renova ordinadors i altres dispositius electrònics, dona’ls una segona vida! Acceptem:
Ordinadors portàtils i de sobretaula (màxim 3 anys d’antiguitat, processador mínim i5 i 8GB de RAM).
Monitors, mòbils i tauletes en bon estat.
Aprofitarem l’equipament informàtic per als nostres espais i projectes socials o els condicionem per cedir-los a escoles i entitats de la ciutat. Escriu-nos a hola@marianao.org i coordinarem l’entrega!
Explica-ho al responsable IT, RSC o Facility Manager de la teva empresa!
Moltes empreses ja col·laboren amb nosaltres! Comparteix aquesta iniciativa amb el teu equip perquè ens tinguin en compte i si vols més informació posa’t en contacte amb nosaltres escrivint un correu electrònic a aliances@marianao.org o trucant-nos per telèfon al 93 630 30 62.
Utilitzem cookies per assegurar-nos que oferim la millor experiència. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació aquí
