Durant dècades, l’atenció en salut mental ha estat marcada per un model centrat en la simptomatologia i l’estabilitat clínica. Un enfocament necessari en molts moments, però sovint limitat a la reducció de símptomes i vinculat a espais institucionalitzats.
Avui el paradigma està canviant. Es parla de posar la persona al centre, de drets, de projecte vital, de participació. De mirar més enllà de la malaltia. Aquest gir, que avui es presenta com a innovador, fa quaranta anys que el practiquem a Marianao.
És important tenir un entorn on pot relacionar-se, decidir, equivocar-se i tornar a intentar-ho, que no la redueix al seu diagnòstic.
La comunitat com a espai de recuperacióció és una qüestió de comunitat
A Marianao entenem la comunitat no només com un context, sinó com una eina de transformació. No es tracta només d’acompanyar, sinó de generar espais reals on les persones puguin reconstruir vincles, identitat i projecte de vida.
Això es veu en el dia a dia. Quan una persona deixa de ser només usuària d’un servei per ser participant d’un taller, voluntària o part activa d’un espai compartit. Quan pot relacionar-se, decidir, provar, equivocar-se i tornar a intentar-ho en un entorn que no la redueix al seu diagnòstic. La diferència és profunda: no es tracta de cuidar, sinó de generar les condicions perquè la persona pugui desenvolupar-se.
Obrir els espais, connectar realitats
A Marianao treballem per fer possible aquesta mirada, generant espais comunitaris oberts on persones amb problemàtiques de salut mental puguin participar en entorns inclusius. Espais que connecten la vida dins dels dispositius amb la vida en comunitat, i que permeten que el procés de recuperació es desplegui més enllà dels contextos clínics.
Cada vegada més institucions s’hi sumen. Aliances com les que tenim amb Fundació Hospitalàries o amb Sant Joan de Déu, a través de projectes com el nou espai comunitari per a joves de la Unitat Terapèutica Els Til·lers, responen a aquesta mateixa idea: complementar l’atenció clínica amb experiències reals de vida.
Sortir del context d’internament i participar en activitats comunitàries els permet reconnectar amb la vida quotidiana
Això es concreta en situacions molt diverses. Adolescents ingressats a la Unitat de Crisi d’Adolescents (UCA) participen setmanalment en activitats com el taller de cuina o la ràdio, espais que els permeten sortir del rol de pacient i relacionar-se des d’un altre lloc. En la mateixa línia, joves de la Unitat d’Alta Complexitat d’Adolescents (UACA), amb trajectòries vitals complexes, troben en aquests entorns una oportunitat per reconstruir vincles i confiança.
També en el cas dels joves vinculats als Til·lers, sortir del context d’internament i participar en activitats comunitàries els permet reconnectar amb la vida quotidiana, descobrir interessos i ampliar les seves possibilitats de relació i participació.
Quan això passa, no es tracta només d’ocupar el temps. Es tracta de tornar a formar part. Perquè aquestes experiències no són un afegit: formen part del procés. En salut mental, la recuperació no passa només dins dels dispositius, sinó sobretot quan la vida torna a tenir lloc fora d’ells.
El treball comunitari no substitueix l’atenció clínica, però amplia el marc i fa possible que la vida passi fora dels dispositius
De pacient a protagonista del propi procés
Durant molt de temps, l’atenció en salut mental ha estat marcada per mirades paternalistes i entorns rígids, on la persona tenia poc marge de decisió i havia d’adaptar-se a sistemes poc flexibles. Quan no ho aconseguia, sovint tornava a circuits institucionals, en dinàmiques de repetició.
Avui sabem que la recuperació passa també per recuperar veu, drets i capacitat d’escollir. I això no depèn només de la persona, sinó també de l’entorn que troba.
A Marianao això forma part de la manera de fer. Oferim un tracte adult, basat en la confiança i el respecte, i generem espais de participació reals on tothom pot trobar el seu lloc i assumir un paper actiu en el seu procés.
Perquè el treball comunitari no substitueix l’atenció clínica, però amplia el marc i fa possible que la vida passi fora dels dispositius. I això no és només una qüestió social: és també una aposta per la salut col·lectiva.
Un model que funciona
Avui es posen noms i marcs teòrics a aquest canvi de mirada. I és una bona notícia. Però més enllà de les paraules, el repte és com es concreta. A Marianao aquesta manera de fer no és nova: forma part de la nostra essència. Sense grans etiquetes, però amb una idea clara: la persona no és la seva malaltia, sinó algú amb drets, vincles i projecte vital.
Potser el que avui anomenem innovació és, en realitat, el reconeixement d’una evidència: la comunitat també cura. Perquè recuperar-se no és només reduir símptomes, sinó poder viure, decidir i sentir-se part d’alguna cosa. I quan això passa, no només milloren les persones. També es transforma la comunitat.
Si creus en l’impacte del treball comunitari, suma’t i ajuda’ns a construir vincles que fan possible el canvi: fes-te sòci/a
