La soledat no desitjada és un dels grans reptes socials del nostre temps. No es tracta només d’estar sense companyia, sinó de sentir que no tens amb qui comptar ni un lloc on ser reconegut. És una experiència dolorosa que debilita la salut, l’autoestima i el benestar, i que sovint queda amagada rere silencis.

Tradicionalment s’ha associat a la vellesa, però les dades mostren que va molt més enllà: és transversal i pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida. A Catalunya, gairebé 3 de cada 10 joves de 18 a 34 anys reconeixen viure-la, i també afecta infants i persones adultes.

Les xifres són clares. Segons l’Estudio El coste de la soledad no deseada en España 2023 de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (SoledadES):

  • 1 de cada 4 infants de 10 a 12 anys viu amb soledat.
  • El 50% de les persones majors de 80 anys té sensació de soledat.
  • A Espanya, el 13% de la població la pateix de manera habitual.
  • Fins i tot en l’àmbit laboral, un 10% de les persones treballadores declaren sentir-se soles.

Aquestes dades confirmen que no estem davant d’una realitat marginal, sinó d’una autèntica emergència social invisible que afecta milions de persones i que travessa generacions i contextos.

La investigació científica evidencia que la soledat no desitjada té conseqüències comparables a altres factors de risc per a la salut, com el sedentarisme o el tabaquisme. Està vinculada a més problemes de salut mental, ansietat i depressió, i també a un major risc de malalties cardiovasculars. No és només una qüestió emocional: és també una amenaça per a la salut pública.

Quan oferim oportunitats per relacionar-nos i compartir, la soledat perd força i apareixen noves possibilitats de futur

A

La soledat com a qüestió social, no individual

Parlar de soledat no és parlar només d’una sensació íntima, sinó també d’un fenomen que té arrels socials i comunitàries. Quan una persona se sent sola, també se li ressent la salut, l’autoestima i la participació en la vida col·lectiva. Però la comunitat també hi perd: l’aïllament i la desconnexió empobreixen la vida col·lectiva i debiliten els vincles que ens sostenen.

Per això, no podem veure la soledat únicament com un problema individual que cada persona ha de resoldre pel seu compte. Cal una mirada col·lectiva i comunitària, que reconegui que totes i tots tenim un paper a l’hora de trencar l’aïllament i de generar espais de trobada.

La resposta des de Marianao: vincles que transformen

A Marianao sabem que els vincles són el millor antídot contra la soledat. Fa quaranta anys que treballem per construir una comunitat on cada persona trobi un lloc, se senti reconeguda i formi part d’un “nosaltres”.

Ho fem a través de projectes i espais comunitaris que:

  • Generen pertinença: infants, joves, famílies i persones grans troben un entorn segur i acollidor on saben que són benvinguts.
  • Promouen la diversitat: en els nostres espais conviuen persones de diferents edats, orígens i realitats, cosa que fa que es trenquin barreres i estigmes.
  • Construeixen relacions de confiança: l’atenció integral i personalitzada permet acompanyar persones en moments de fragilitat i reforçar la seva autoestima.
  • Fomenten la participació i l’autogestió: tothom té un paper actiu, des d’organitzar activitats fins a implicar-se en processos de decisió i en la construcció col·lectiva del dia a dia.

Aquest model ens demostra que, quan oferim oportunitats per relacionar-nos i compartir, la soledat perd força i apareixen noves possibilitats de futur.

Estem treballant en El Sarau, un projecte que posarem en marxa el 2026 i que vol combatre la soledat i l’aïllament social a través de la ciutadania activa, la participació i l’autogestió

A

Comunitat com a prevenció

La millor manera de prevenir la soledat no desitjada és reforçar el sentiment de comunitat. Quan sabem que hi ha un lloc on podem anar, persones que ens coneixen pel nom i que es preocupen per nosaltres, disminueix la sensació d’aïllament i augmenta la seguretat emocional. És per això que apostem per seguir construint espais oberts, acollidors i vius, on tothom té cabuda i pot sentir-se part del conjunt. Espais que permeten que les relacions floreixin i que cada persona pugui sentir que forma part d’un projecte compartit.

En aquesta línia, des de fa uns mesos estem treballant en El Sarau, un projecte que posarem en marxa el 2026 i que vol combatre la soledat i l’aïllament social a través de la ciutadania activa, la participació i l’autogestió. El Sarau serà un espai viu i innovador, pensat sobretot per a persones adultes i grans però amb vocació intergeneracional, on la comunitat pugui trobar-se, organitzar-se i generar vincles significatius. Amb aquest projecte volem reforçar la idea que la soledat no es combat només amb acompanyament, sinó sobretot amb vincles, cultura compartida i protagonisme ciutadà.

Una crida a trencar la soledat

Aquest mes d’octubre ens sumem a la campanya #TrencaLaSoledat impulsada per Sant Joan de Déu, convençuts que només sumant esforços podrem fer front a aquest repte. La soledat no desitjada no és inevitable. Totes i tots podem ser part de la solució, obrint espais d’acollida i vincles de confiança.

T’hi apuntes? A Marianao t’estem esperant!