Quan la Shaila parla de la seva infància, hi ha un lloc que apareix de seguida en els seus records: el Casal Infantil de la Fundació Marianao. Hi va arribar amb només 4 anys, juntament amb els seus germans, i durant anys va formar part del dia a dia d’un espai que, assegura, ha deixat una empremta profunda en la seva vida.

“Per a mi, Marianao va ser com una segona casa. Era aquell lloc on passava totes les tardes, on anaves sense pensar-t’ho i sempre t’ho passaves bé”, recorda.

Entre activitats, amistats i experiències compartides, la Shaila va créixer en un entorn que li va permetre descobrir noves oportunitats. Una d’elles acabaria canviant el seu futur: el bàsquet.

Va ser al mateix casal on li van proposar provar aquest esport. Una invitació que va acceptar amb il·lusió i que, amb els anys, s’ha convertit en una part fonamental de la seva trajectòria. Gràcies al seu esforç, constància i dedicació, ha aconseguit combinar l’exigència esportiva amb uns excel·lents resultats acadèmics, fins a obtenir una beca per continuar estudiant i jugant a bàsquet als Estats Units.

Però quan mira enrere, els èxits esportius no són l’únic que destaca del seu pas per Marianao.

“Del casal m’emporto amics que encara avui formen part de la meva vida, el carinyo de les educadores i un munt de valors que s’han quedat amb mi fins al dia d’avui”, explica.

Les educadores que la van acompanyar durant aquells anys recorden una nena inquieta, curiosa i amb moltes ganes d’aprendre. També destaquen que, malgrat tot el que ha aconseguit, continua mantenint la mateixa proximitat, senzillesa i manera natural de relacionar-se amb les persones.

Per a la Shaila, el Casal Infantil és un d’aquells llocs que no s’obliden.

“Al final, el casal és d’aquells llocs que et marquen i que sempre formen part de tu. Amb orgull puc dir que vaig formar part d’aquesta petita família.”

La seva història és un exemple de com una oportunitat, una proposta o una persona que confia en tu poden obrir camins inesperats. Però també és la història dels vincles que perduren en el temps i dels espais que, anys després, continuen sent una mica casa.