Una amenaça real
L’any 1995, l’Ajuntament de Sant Boi va plantejar un projecte de reordenació urbanística que preveia l’enderroc de l’edifici del Casal.
Tot i que ja feia una dècada que hi desenvolupàvem projectes educatius, socials i comunitaris, l’espai quedava fora del nou planejament. El risc de perdre’l era molt alt.
La força de la gent
Davant d’aquesta amenaça, es va activar una gran mobilització ciutadana. Veïns i veïnes, entitats, joves i famílies van sortir a defensar un espai que era molt més que un edifici: era un símbol de participació i transformació al barri. Durant mesos, es van fer assemblees, accions reivindicatives i una campanya popular per salvar-lo.
Una victòria col·lectiva
Gràcies a la força comunitària, el Casal es va conservar. No només es va evitar l’enderroc, sinó que l’espai es va reconèixer com a equipament municipal.
El 1998, es va formalitzar un conveni de cessió per 50 anys a favor de la nova Fundació Marianao, que acabava de constituir-se. Una victòria que encara avui ens inspira!
