Segons un recent informe de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), la pobresa infantil continua creixent i ja afecta el 34,7 % dels menors a Catalunya, és a dir, gairebé un de cada tres.L’estudi xifra en 467.700 els infants i adolescents en risc de pobresa o exclusió social, una xifra que ha augmentat en 75.000 respecte fa vuit anys.
Un segment especialment preocupant és la privació material severa, que afecta l’11,4 % d’aquests menors.A més, l’informe alerta que la pressió de l’habitatge i l’augment dels costos bàsics, com la criança, tenen un fort impacte: un 23 % de les famílies amb infants no pot fer front al cost estimat de la criança.
La mirada de Marianao: una emergència social a la nostra comunitat
Des de la Fundació Marianao fa temps que denunciem aquesta situació com una emergència social insostenible. En el nostre article sobre la pobresa infantil, ja vam assenyalar que moltes de les famílies amb les quals treballem viuen en una vulnerabilitat estructural, amb dificultats constants per accedir a recursos bàsics, lleure educatiu o suport social.
Quan vam escriure aquest article, al març, parlàvem de més de 412.000 infants vivint en situació de pobresa a Catalunya. Avui ja puja a 467.700 infants, amb les últimes dades publicades. Un increment que confirma que l’emergència social no només no s’atura, sinó que s’agreuja, i que exigeix respostes urgents i coordinades tant a nivell institucional com comunitari.
La vulnerabilitat no és una elecció
A
A la Fundació Marianao ho veiem cada dia. Moltes de les famílies que participen en els nostres projectes combinen feines precàries, altes despeses fixes i escassa xarxa de suport, el que agreuja el risc de transmissió intergeneracional de la pobresa.
La vulnerabilitat no és una elecció. Tal com explica Míriam Rodríguez, cap d’Infància i Famílies, “treballem amb infants que creixen en condicions que no han escollit i que, massa sovint, perpetuen la pobresa d’una generació a l’altra”. Per això la nostra feina se centra, sobretot, en obrir possibilitats.
Els nostres serveis d’infància generen entorns rics en experiències educatives, socials i de lleure que actuen com a antídot contra aquesta reproducció del cicle. “Quan una criatura troba un espai segur i estimulant, on se sent acompanyada i reconeguda, les seves possibilitats s’eixamplen de manera exponencial”, explica Rodríguez. Aquest canvi, que pot semblar petit, sovint marca un abans i un després.
Aportar referents positius i oportunitats vivencials incrementa les opcions de revertir la vulnerabilitat quan arribin a l’edat adulta
A
Mònica Petit, coordinadora de projectes d’atenció a la infància i adolescència, detalla que cada vegada és més habitual trobar-nos amb “lloguers impossibles d’assumir, famílies que viuen en habitacions sense dret a cuina, processos de desnonament, o fins i tot infants vivint en locals o pisos ocupats”. Aquestes situacions generen inseguretat i un entorn poc propici per al desenvolupament socioemocional de les criatures. És per això que, des del Casal infantil i juvenil i la resta d’espais educatius, “hem d’estar sempre atentes a aquests canvis, per adaptar-nos-hi i oferir un acompanyament significatiu a infants, adolescents i famílies”.
L’objectiu, per tant, és revertir aquesta dinàmica amb programes com casals, suport escolar, projectes de lleure i acompanyament social, que no només apunten a cobrir necessitats immediates, sinó també a empoderar les famílies perquè puguin construir oportunitats a llarg termini: “Aportar referents positius i oportunitats vivencials no només millora el seu present, sinó que incrementa les opcions de revertir la vulnerabilitat quan arribin a l’edat adulta”.
Què cal fer?
Visibilitzar el problema: la pobresa infantil no és un fenomen invisible. Requereix l’atenció de la societat, de les administracions i de les entitats.
Invertir en polítiques potents: cal que s’incrementi el pressupost dedicat a la infància, que les prestacions familiars siguin més accessibles i que s’impulsi la prestació universal per a la criança que molts experts reclamen.
Construir comunitat: espais com els que impulsem a la Fundació Marianao són essencials. Quan les famílies tenen espais de relació, suport mutu i recursos compartits, la pobresa deixa de ser només una estadística i es converteix en un repte col·lectiu que podem afrontar.
La pobresa infantil és un repte que ens involucra a totes i tots. A Marianao seguirem treballant per obrir camins, construir vincles i garantir que cap infant no creixi en la penombra de la desigualtat.
La Fundació Marianao es prepara per a la campanya de Nadal amb esperit col·laborador i comunitari. Des del 14 de novembre ens sumem de nou a la iniciativa de Reyes Majos, amb l’objectiu de portar il·lusió i acompanyament a les persones que atenem, aquest cop renovant el compromís adquirit l’any passat.
Què farem?
L’any passat, la iniciativa va permetre que persones que es troben en centres penitenciaris, acompanyades per la Fundació, escrivissin cartes als Reis Mags, que van ser “apadrinades” per reines i reis de tot el territori. Les cartes s’han traduït en regals i afecte, donant‑hi visibilitat a la solidaritat i construint vincles de proximitat.
Aquest any, obrim de nou la convocatòria: persones voluntàries, col·laboradores i amigues de la Fundació podran sumar‐se com a reines o reis majos, apadrinar cartes i fer possible que els desitjos es facin realitat en un entorn que promou la dignitat, la connexió i l’esperança.
Per què hi participem?
Perquè creiem que cada persona té dret a sentir‑se reconeguda i a rebre gestos que representin que no està sola.
Perquè la solidaritat no es tracta només de donar un objecte: es tracta de crear un vincle humà, de reconèixer les cures que es donen mútuament.
Perquè amb aquesta campanya reafirmem qui som: una entitat que treballa en clau comunitària, que acompanya des de l’educació, la inclusió i la participació.
Com participar?
Si vols ser rei o reina maja de la Fundació Marianao, inscriu-te aquí i escull el nostre codi (25021), i porta la magia a la gent que necessita.
Agraïm profundament la generositat de totes les persones que van participar l’any passat i que seguiran participant enguany. És gràcies a vosaltres que podem seguir transformant desitjos en realitats i teixint comunitat. Us convidem a ser‑ho de nou: perquè junts fem que la màgia sigui comunitària, inclusiva i plena de sentit.
Tant si vols ser rei o reina maji, com si vols difondre la iniciativa o donar suport d’alguna altra manera, ens trobaràs a la Fundació Marianao (Carrer Girona, 30, Sant Boi).
La Fundació Marianao ens hem sumat a la campanya ACT X PALESTINE, una mobilització cultural i solidària d’abast global impulsada per diverses organitzacions palestines de drets humans. A Sant Boi, l’Ateneu Santboià ha volgut adherir-s’hi organitzant una jornada musical i reivindicativa el dissabte 29 de novembre, a les 12 h, als seus jardins (Av. Maria Girona, 2).
L’esdeveniment comptarà amb les actuacions d’Alosa, El Pony Pisador, Ros, En Carlus i Trèvol, que posaran veu i ritme a una trobada que combina cultura i compromís social.
Tots els beneficis obtinguts es destinaran íntegrament al poble palestí, en suport a la seva resistència i dignitat davant la vulneració continuada dels drets humans.
Des de la Fundació Marianao ens adherim a aquesta iniciativa per reafirmar el nostre compromís amb la pau, la justícia i la solidaritat internacional. Creiem que la cultura és una eina poderosa de denúncia i transformació, capaç de mobilitzar consciències i teixir xarxes de suport entre pobles.
Animem tota la ciutadania a sumar-s’hi i participar del concert, compartint una jornada de música, esperança i solidaritat. Perquè la pau i la llibertat només són possibles si les defensem col·lectivament.
Vivim un moment en què els reptes socials són massa grans i interconnectats per ser abordats des de la lògica del “cadascú a la seva”. Les desigualtats, la soledat no desitjada, la pobresa cronificada o la fragilitat dels vincles comunitaris no tenen fronteres administratives ni es resolen des d’un únic servei, disciplina o pressupost. Són reptes que interpel·len la societat sencera, i que només troben resposta quan diferents actors —institucions, entitats, famílies, empreses, escoles, xarxes veïnals— actuen de manera coordinada.
A Marianao, fa quaranta anys que ho constatem cada dia: la transformació social no és una acció individual, sinó una obra col·lectiva. Per això, les aliances no són un instrument secundari del nostre model, sinó una condició de possibilitat.
Aliances que generen més oportunitats que les que tindríem treballant sols
A la nostra experiència, una aliança no és només un conveni, ni una forma de sumar recursos puntuals: és una manera d’ampliar el que som capaços d’oferir com a comunitat. N’hi ha que ens aporten suport econòmic i fan possible que projectes socials puguin existir i sostenir-se en el temps. N’hi ha que ens permeten oferir experiències culturals, esportives o educatives que no podríem assumir amb recursos propis. N’hi ha que ens comparteixen coneixement, metodologia o mirada, i ens ajuden a fer millor el que ja fem. I n’hi ha d’altres que es construeixen des de la corresponsabilitat i la visió compartida.
Una aliança és rellevant quan amplia oportunitats reals per a les persones que acompanyem
Quan parlem d’aliances, no parlem d’intangibles. Parlem de coses tan concretes com les que passen cada setmana a Marianao: infants i joves que fan natació, que canten en un cor vinculat al Palau de la Música, que es fan revisions visuals que detecten dificultats que podrien afectar l’aprenentatge, que fan activitats d’aventura que reforcen l’autoestima i la confiança, o que accedeixen a experiències educatives que obren horitzons. Són accions que demostren una idea simple però poderosa: quan la comunitat coopera, les oportunitats s’igualen.
No totes les aliances són iguals, i no cal que ho siguin. El que les fa valuoses no és la seva forma, sinó el seu sentit. Una aliança és rellevant quan amplia oportunitats reals per a les persones que acompanyem, quan enriqueix el territori, quan fa possible que la comunitat accedeixi a drets, espais, experiències o camins als quals no arribaria sola. Per això no parlem d’aliances “grans” o “petites”, sinó d’aliances que sumen valor allà on nosaltres no arribaríem.
Cultivar-les, però, no és un acte automàtic: és una pràctica que requereix temps, escolta, honestedat i confiança. Requereix obrir la porta, explicar amb transparència, reconèixer límits i posar valor en la relació, no només en els resultats. Dediquem hores a acollir visites, generar trobades, compartir aprenentatges, explicar què fem i escoltar què fan altres. No és un afegit: és part del nostre treball. Les aliances no es mantenen per inèrcia, sinó per cura. I aquesta cura també és impacte social.
No ens fan “més grans” com a organització, sinó que fan més gran la vida de la comunitat
Una transformació que no és individual, sinó compartida
Si avui Marianao pot oferir a infants, joves, adults i persones grans activitats, itineraris, espais de participació, oportunitats educatives i experiències que van molt més enllà dels nostres recursos interns, és perquè moltes persones, entitats, institucions i organitzacions hi estan vinculades. El que fem té valor, però el que fem juntes té un valor encara més gran.
Per això diem que les aliances no ens fan “més grans” com a organització, sinó que fan més gran la vida de la comunitat: creen oportunitats que no podríem generar sols, donen accés a experiències que amplien mirades i permeten que infants, joves, famílies i persones grans visquin coses que, d’altra manera, quedarien fora del seu abast. I aquesta és la raó profunda per la qual seguirem teixint complicitats: perquè compartir oportunitats és, en essència, transformar comunitats.
Desirée Rodríguez té 26 anys, és graduada en Història de l’Art i acaba de publicar el seu primer poemari, Limítrofe, una obra íntima i valenta que parla de salut mental, d’autoconeixement i d’esperança. La seva relació amb la Fundació Marianao va començar quan era només una nena: va conèixer la Fundació a cinquè de primària, gràcies al programa de beques, i des d’aleshores va estar vinculada a diferents projectes, com el Jovinc i el Club Social.
“Sempre he sentit que Marianao ha estat un espai segur, on he crescut molt com a persona”, explica. I és que la seva trajectòria vital i creativa està profundament marcada per la recerca d’equilibri i d’expressió personal.
La salut mental és un repte, però no és el final del camí. Es pot viure amb qualitat i sense estigma
A
Parlem del poemari Limítrofe a la Jornada de la Salut Mental, a Sant Boi. Font: Ajuntament de Sant boi
El seu poemari no va néixer amb la intenció de ser publicat. Desirée sempre ha escrit com a forma de teràpia, com un espai on poder ordenar les emocions i donar sentit al que vivia. Als 22 anys va rebre un diagnòstic de salut mental, i escriure es va convertir en una eina per expressar-se i guarir-se.
Amb el temps, i gràcies a l’empenta d’una amiga, va decidir reunir els textos i enviar-los a un concurs literari. Tot i que no va guanyar, aquell intent li va obrir una porta: va trobar una editorial petita que aposta per noves veus i que va voler publicar el seu treball.
Desirée descriu el procés de publicació com “llarg però emocionant”. Reviu el moment en què va rebre els primers exemplars a casa com una de les fites més boniques de la seva vida: “És com tenir un fill, veure el teu nom a la portada i saber que tot allò que has sentit ara té una forma tangible”.
El poemari recull anys d’escriptura i parla sense filtres sobre la seva experiència amb la salut mental. Els primers poemes són foscos, escrits des de la confusió i el dolor, però a mesura que avança el llibre hi apareix la llum i l’estabilitat. Aquesta evolució reflecteix el procés personal que va viure durant la seva teràpia a l’Hospital de Dia de Sant Pau, on va fer tractament dialècticoconductual: “Volia transmetre que la salut mental és un repte, però no és el final del camí. Es pot viure amb qualitat i sense estigma”, diu.
Fer teràpia és difícil, però és l’única manera de començar a viure millor
A
Entre els poemes que més l’han marcat, n’hi ha un que parla del desig de deixar de patir, escrit en un moment molt dur. Avui, rellegir-lo li recorda com n’ha estat de gran la seva transformació. També destaca un altre poema que celebra l’amor propi i la importància d’aprendre a estimar-se.
Desirée defensa la necessitat de demanar ajuda i trencar el silenci sobre la salut mental: “Fer teràpia és difícil, però és l’única manera de començar a viure millor. No només per tu, també per la gent que t’estima.” Després de quatre anys de treball terapèutic, assegura que la seva qualitat de vida i la de les persones del seu voltant han millorat molt.
Ara, la seva escriptura ha canviat. Escriu menys sobre el dolor i més sobre l’agraïment. Les seves paraules són avui un homenatge a la vida quotidiana i als gestos senzills que donen sentit als dies: un cafè amb amigues, una abraçada o una tarda de llum. “Abans escrivia per sobreviure, ara escric per celebrar que soc aquí.”
El projecte Vincles, impulsat per Òmnium Cultural, reprèn un any més la seva activitat per fomentar l’ús del català a través d’un curs oral i pràctic. Enguany, el curs arriba a la seva tercera edició i s’obre a tota la comunitat de Sant Boi, amb l’objectiu de promoure la llengua com a eina de convivència, cohesió i participació social.
Les sessions són gratuïtes i es realitzen tots els dimarts, de 17.15 h a 18.30 h, a les instal·lacions de la Fundació Marianao. El curs combina pràctica oral, jocs i activitats dinàmiques que faciliten la conversa i el contacte entre persones de diversos orígens, afavorint així l’aprenentatge i la integració lingüística.
Si coneixes algú que vulgui millorar el seu català o practicar-lo en un entorn proper i acollidor, pots inscriure’t aquío acostant-se directament a la Fundació Marianao.
El projecte Vincles reafirma, un any més, el compromís compartit entre Òmnium i Marianao per seguir construint una comunitat diversa, cohesionada i viva al voltant de la llengua catalana.
A la Fundació Marianao creiem que cap jove hauria de veure truncat el seu futur per haver deixat els estudis. Per això ens hem sumat a la Setmana del Zero Abandonament, una iniciativa impulsada per la Fundació Bofill que vol sensibilitzar sobre la importància de garantir que tots els joves puguin accedir, mantenir-se i prosperar en el sistema educatiu.
En aquest marc, hem publicat un especial pòdcast dedicat a l’abandonament escolar. En ell conversem amb tres joves de diferents generacions vinculats a Marianao: un alumne que actualment cursa un PFI, un altre que va continuar estudiant després del programa i un tercer que, deu anys després, ja està plenament inserit al món laboral. També hi participa l’equip educatiu de l’Escola de Noves Oportunitats, que comparteix la seva mirada sobre els reptes i aprenentatges d’aquest camí.
Les seves veus ens parlen de segones oportunitats, confiança i motivació. D’allò que marca la diferència entre abandonar i tornar a començar.
Aquest episodi posa de manifest que el suport educatiu i emocional, la proximitat i els vincles de confiança són claus per revertir l’abandonament escolar. Perquè darrere de cada història hi ha un procés de creixement i una xarxa que acompanya.
📢 Pots escoltar l’episodi complet sobre l’abandonament escolar aquí.
Un cafè pot ser el primer pas per trencar la soledat. Amb aquesta premissa, la gent gran de la Fundació Marianao va participar al Cafè Solidari #TrencaLaSoledat, una iniciativa organitzada per Solidaritat Sant Joan de Déu que va reunir veïnes, entitats i persones grans de Sant Boi per parlar, compartir i connectar.
L’activitat, celebrada en el marc de la Setmana de la Soledat No Desitjada, volia posar en valor la importància de la trobada i la conversa com a eines per combatre l’aïllament social. A través d’un espai proper i càlid, les participants van poder compartir experiències i reflexionar sobre com la comunitat pot ser una resposta real davant la soledat.
Durant la trobada, les persones participants van compartir vivències, inquietuds i, sobretot, moments de connexió. La gent gran vinculada a Marianao hi va participar activament, posant de manifest la importància de sentir-se escoltades i reconegudes dins la comunitat. Perquè, com va quedar clar al llarg de la jornada, la soledat no és només estar sola, sinó sentir que no tens amb qui comptar.
Segons dades recollides, gairebé 3 de cada 10 joves de 18 a 34 anys reconeixen viure soledat no desitjada, i el 50% de les persones majors de 80 anys en pateixen de manera habitual. A Espanya, 1 de cada 8 persones declara sentir-se sola sovint, convertint aquesta realitat en un repte social de primer ordre.
Per això, accions com aquest cafè solidari són essencials per visibilitzar la soledat com una qüestió comunitària i no pas individual. Quan generem espais de trobada, quan preguntem “com estàs?” o ens aturem a escoltar, estem construint comunitat i ajudant a combatre una de les grans epidèmies silencioses del nostre temps.
A Sant Boi, la xarxa comunitària segueix creixent a través d’iniciatives compartides com aquesta. Perquè ningú hauria de sentir-se sol en aquesta vida i, de vegades, tot comença amb un cafè i una bona conversa.
L’any 1987 vam crear l’Aula Taller per a joves, un espai pioner de formació per a nois i noies que deixaven l’escola als 14 anys, abans que fos obligatori estudiar fins als 16. Els oferíem formació en oficis: electricitat, perruqueria, serigrafia, fontaneria… per oferir oportunitats per construir el seu futur.
Noves etapes,noves oportunitats
Amb els anys, l’oferta formativa va créixer i es va diversificar: cuina, administració, informàtica, mecànica de bicicletes… Sempre amb una mateixa convicció: tots els joves tenen talent i potencial, només cal oferir-los el suport i les eines per fer-lo créixer.
Avui som Escolade Noves Oportunitats
Avui, Marianao és Escola de Noves Oportunitats, reconeguda a nivell estatal. Cada any acompanyem més de 100 joves perquè reprenguin els estudis i recuperin la motivació. Els oferim formació, orientació i beques per continuar aprenent, perquè tots els joves mereixen un futur ple d’oportunitats.
La soledat no desitjada és un dels grans reptes socials del nostre temps. No es tracta només d’estar sense companyia, sinó de sentir que no tens amb qui comptar ni un lloc on ser reconegut. És una experiència dolorosa que debilita la salut, l’autoestima i el benestar, i que sovint queda amagada rere silencis.
Tradicionalment s’ha associat a la vellesa, però les dades mostren que va molt més enllà: és transversal i pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida. A Catalunya, gairebé 3 de cada 10 joves de 18 a 34 anys reconeixen viure-la, i també afecta infants i persones adultes.
1 de cada 4 infants de 10 a 12 anys viu amb soledat.
El 50% de les persones majors de 80 anys té sensació de soledat.
A Espanya, el 13% de la població la pateix de manera habitual.
Fins i tot en l’àmbit laboral, un 10% de les persones treballadores declaren sentir-se soles.
Aquestes dades confirmen que no estem davant d’una realitat marginal, sinó d’una autèntica emergència social invisible que afecta milions de persones i que travessa generacions i contextos.
La investigació científica evidencia que la soledat no desitjada té conseqüències comparables a altres factors de risc per a la salut, com el sedentarisme o el tabaquisme. Està vinculada a més problemes de salut mental, ansietat i depressió, i també a un major risc de malalties cardiovasculars. No és només una qüestió emocional: és també una amenaça per a la salut pública.
Quan oferim oportunitats per relacionar-nos i compartir, la soledat perd força i apareixen noves possibilitats de futur
La soledat com a qüestió social, no individual
Parlar de soledat no és parlar només d’una sensació íntima, sinó també d’un fenomen que té arrels socials i comunitàries. Quan una persona se sent sola, també se li ressent la salut, l’autoestima i la participació en la vida col·lectiva. Però la comunitat també hi perd: l’aïllament i la desconnexió empobreixen la vida col·lectiva i debiliten els vincles que ens sostenen.
Per això, no podem veure la soledat únicament com un problema individual que cada persona ha de resoldre pel seu compte. Cal una mirada col·lectiva i comunitària, que reconegui que totes i tots tenim un paper a l’hora de trencar l’aïllament i de generar espais de trobada.
La resposta des de Marianao: vincles que transformen
A Marianao sabem que els vincles són el millor antídot contra la soledat. Fa quaranta anys que treballem per construir una comunitat on cada persona trobi un lloc, se senti reconeguda i formi part d’un “nosaltres”.
Ho fem a través de projectes i espais comunitaris que:
Generen pertinença: infants, joves, famílies i persones grans troben un entorn segur i acollidor on saben que són benvinguts.
Promouen la diversitat: en els nostres espais conviuen persones de diferents edats, orígens i realitats, cosa que fa que es trenquin barreres i estigmes.
Construeixen relacions de confiança: l’atenció integral i personalitzada permet acompanyar persones en moments de fragilitat i reforçar la seva autoestima.
Fomenten la participació i l’autogestió: tothom té un paper actiu, des d’organitzar activitats fins a implicar-se en processos de decisió i en la construcció col·lectiva del dia a dia.
Aquest model ens demostra que, quan oferim oportunitats per relacionar-nos i compartir, la soledat perd força i apareixen noves possibilitats de futur.
Estem treballant en El Sarau, un projecte que posarem en marxa el 2026 i que vol combatre la soledat i l’aïllament social a través de la ciutadania activa, la participació i l’autogestió
Comunitat com a prevenció
La millor manera de prevenir la soledat no desitjada és reforçar el sentiment de comunitat. Quan sabem que hi ha un lloc on podem anar, persones que ens coneixen pel nom i que es preocupen per nosaltres, disminueix la sensació d’aïllament i augmenta la seguretat emocional. És per això que apostem per seguir construint espais oberts, acollidors i vius, on tothom té cabuda i pot sentir-se part del conjunt. Espais que permeten que les relacions floreixin i que cada persona pugui sentir que forma part d’un projecte compartit.
En aquesta línia, des de fa uns mesos estem treballant en El Sarau, un projecte que posarem en marxa el 2026 i que vol combatre la soledat i l’aïllament social a través de la ciutadania activa, la participació i l’autogestió. El Sarau serà un espai viu i innovador, pensat sobretot per a persones adultes i grans però amb vocació intergeneracional, on la comunitat pugui trobar-se, organitzar-se i generar vincles significatius. Amb aquest projecte volem reforçar la idea que la soledat no es combat només amb acompanyament, sinó sobretot amb vincles, cultura compartida i protagonisme ciutadà.
Una crida a trencar la soledat
Aquest mes d’octubre ens sumem a la campanya #TrencaLaSoledat impulsada per Sant Joan de Déu, convençuts que només sumant esforços podrem fer front a aquest repte. La soledat no desitjada no és inevitable. Totes i tots podem ser part de la solució, obrint espais d’acollida i vincles de confiança.
El Club Social Marianao és un espai d’oci, relació i benestar per a persones adultes amb experiència pròpia en salut mental. Cada setmana, 60 participants prenen part en activitats que afavoreixen la integració amb l’entorn, la creació de vincles i l’adquisició de noves habilitats.
Tot i això, des de fa temps l’equip professional del Club observa una realitat: la participació femenina és molt menor que la masculina. De mitjana, entre un 70 i un 80% dels participants són homes, mentre que les dones representen només un 20%, una tendència que es repeteix en altres clubs socials del territori.
Per revertir aquesta situació i afavorir una participació més equilibrada, el Club Social ha engegat una nova iniciativa: la creació d’un cercle de dones.
Aquest espai neix amb la voluntat d’escoltar necessitats, potenciar propostes i donar cabuda a activitats que moltes vegades han quedat invisibilitzades. El cercle vol revertir aquesta dinàmica, obrint camins perquè les dones se sentin més representades i actives dins del projecte.
A més, el cercle no només se centra en activitats tradicionals, sinó que també aposta per trencar estereotips. Es vol fomentar continguts relacionals, culturals i formatius, i promoure una mirada més inclusiva en les activitats històricament masculinitzades.
El projecte també convida a participar les joves del Club Social Zagal (per a persones entre 18 i 25 anys), creant espais compartits que multipliquen oportunitats i experiències.
Amb aquest pas, el Club Social Marianao reafirma el seu compromís amb la igualtat i amb la creació d’espais on totes les persones puguin sentir-se protagonistes, escoltades i part activa de la comunitat.
Els Horts Comunitaris de Can Pinyol són un espai d’agricultura ecològica i autogestionada, però sobretot de comunitat, relació i benestar. Un lloc on persones i entitats comparteixen coneixements, temps i vida, connectant amb la natura i amb el barri.
Les persones individuals poden gaudir d’una parcel·la fins a quatre anys, i les entitats també poden fer-ne ús. Però el més important no és la parcel·la en si, sinó sumar-se a la vida comunitària: jornades, trobades, xerrades i activitats que enforteixen el projecte i la xarxa de suport mutu.
Aquí, cada mà que cuida l’hort hi posa una mica de si mateixa. Perquè conrear, a Can Pinyol, també és una manera de viure més connectades amb la terra i amb les persones.
Fem Camí és un programa de mentoria que ofereix acompanyament personalitzat a persones que han finalitzat la seva condemna a la presó, ajudant-les a reintegrar-se a la societat i evitant que recaiguin en les matèixes conductes que els van portar a tenir problemes penals. L’objectiu principal del programa és oferir una xarxa de suport que faciliti la seva inclusió a la comunitat. Des de Fem Camí, proporcionem eines i recursos perquè aquestes persones puguin accedir al mercat laboral, adquirir hàbits saludables i construir relacions socials positives.
Per què necessitem voluntaris i voluntàries?
Estem buscant persones com tu, que vulguin fer de mentors. Ser mentor no implica tenir cap formació prèvia, ja que nosaltres ens encarreguem de preparar-te amb formacions específiques i et donem suport en tot moment. A més, durant el procés, comptaràs amb l’ajuda d’una professional que t’acompanyarà en la tasca de mentoria.
Què fa un mentor o mentora?
El teu paper serà el d’acompanyar la persona mentorada en el seu camí cap a la reinserció. Això inclou ajudar-la a trobar feina, donar-li suport per adquirir hàbits de vida saludables, i connectar amb la seva comunitat. No hi ha un temps fixat de dedicació, però és important que tinguis una certa disponibilitat per assistir a les formacions i fer el seguiment regular amb la persona mentorada. Aquí pots consultar més informació sobre els requisits, el compromís i les tasques que realitzaries.
Marianao Té Cor, amb la col·laboració de la Fundació Marianao, ràdio La Bastida i DID Associació, impulsa El Batec, un nou pòdcast fet des del barri i per al barri. Un espai sonor que vol escoltar, compartir i reflexionar sobre allò que ens mou com a comunitat. Cada episodi és un batec, una conversa que ens acosta a la realitat de les persones que conviuen a Marianao i ens dona eines per comprendre millor els reptes i les fortaleses del nostre entorn.
En cada capítol, El Batec recull les veus de persones veïnes, professionals, voluntàries i expertes que posen sobre la taula temes clau per a la convivència, la salut, la cura i el benestar col·lectiu.
Episodi 1 – Què ens fa sentir bé? Aquest primer capítolgira entorn de la salut física i emocional des d’una mirada comunitària. Què passa quan arribem nous al barri i no coneixem els serveis? Què necessitem per sentir-nos bé? Són algunes de les preguntes que planteja aquest episodi, amb testimonis que aporten experiència i sensibilitat.
Episodi 2 – Estiu Actiu, fer comunitat a qualsevol edat El segon capítolposa el focus en l’Estiu Actiu, el programa d’activitats per a persones majors de 60 anys que ja fa cinc anys que s’organitza en xarxa al barri. Parlem amb participants, voluntàries i l’equip impulsor per descobrir què fa tan especial aquest espai de trobada, aprenentatge i benestar durant el mes de juliol.
Aquest pòdcast és una finestra oberta a les històries, els sabers i les emocions que fan de Marianao un barri viu, conscient i connectat.
Escolta els episodis i deixa’t contagiar pel batec del barri!
Aquest juliol, el programa Estiu Actiu ha tornat a ser un èxit de participació i d’energia comunitària. Més de 140 persones majors de 60 anys (amb una mitjana de 75 a 89 anys), i en la seva gran majoria dones (un 98%), han omplert els matins d’estiu amb tallers, xerrades i activitats per al benestar, la creativitat i la relació social.
Des de la dinamització compartida del projecte Marianao Té Cor, més de 10 entitats i serveis del barri s’han organitzat en una comissió de treball per fer possible una programació variada i engrescadora: des de ball en línia, manualitats, estimulació cognitiva i motora, o lectura en veu alta fins a espais de reflexió com xerrades sobre la soledat, el dol o la sexualitat en la vellesa.
Aquest any, la branca artística dels divendres ha estrenat activitats com el tastet d’improshow i un taller de coral, que han tingut una bona acollida. “No hem parat de treballar la ment”, deien algunes participants. I és que el teatre, la música i l’humor també són eines poderoses per fer salut i enfortir vincles.
A més, persones voluntàries del barri han col·laborat activament en la dinamització de les activitats, aportant el seu temps, energia i talent per fer que cada sessió fos més acollidora i participativa.
Les persones participants han destacat l’alegria de fer xarxa i la importància de tenir espais per desconnectar de la rutina, activar-se i sentir-se part d’un grup. L’interès creix any rere any: algunes persones s’apunten només per l’Estiu Actiu, i després continuen vinculades a entitats del barri durant tot l’any.
L’Estiu Actiu demostra que l’envelliment pot ser actiu, participatiu i ple de vida comunitària.
Aquest juliol ha estat intens i ple d’emocions a la Fundació Marianao. Infants, adolescents i persones adultes han viscut un estiu en comunitat, amb espais per créixer, relacionar-se i sentir-se part d’un grup.
194 infants i adolescents d’entre 3 i 18 anys han participat al casal d’estiu i a les colònies. Aquesta última setmana, 101 infants han pogut passar uns dies a la natura en un entorn privilegiat, gaudint del joc lliure, la convivència i l’aventura. Un estiu per fer amics, guanyar autonomia i reforçar els vincles. Els infants nascuts entre el 2013 i 2021 han anat Els Estanys, a Capmany (Alt Empordà – Girona), i els nascuts entre el 2007 i el 2012, a Mas Colltort, a La Garrotxa (Girona).
Paral·lelament, 17 persones del Club Social Marianao han marxat de vacances a La Rioja, en una escapada molt esperada que ha estat molt més que una sortida d’estiu.
Marxar uns dies fora pot semblar una cosa senzilla, però per a moltes persones és una fita important. Les vacances són una oportunitat per desconnectar, compartir, cuidar-se i gaudir. Però també són molt més: un pas cap a l’autonomia, una manera de reforçar els vincles socials i una acció directa per al benestar emocional
El Club Social acompanya persones amb experiència pròpia en salut mental perquè puguin construir el seu projecte de vida i participar activament en la comunitat. I les vacances són una peça clau d’aquest camí d’empoderament i reconeixement.
A La Rioja, com al casal i a les colònies, hem viscut un estiu que ens recorda que cuidar, escoltar i estar juntes transforma vides. A Marianao entenem el lleure educatiu comuna eina clau per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. El nostre model combina acompanyament emocional, activitats lúdiques amb intenció pedagògica i una mirada comunitària que posa en valor l’entorn i les persones que hi conviuen.
Utilitzem cookies per assegurar-nos que oferim la millor experiència. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació aquí
