La música pot ser molt més que una forma d’expressió artística. També pot esdevenir un espai per reflexionar, compartir vivències i construir identitat. Això és el que han experimentat els i les joves d’Aula Taller participant en el projecte de hip-hop desenvolupat conjuntament amb el projecte Palau Vincles.
El resultat d’aquest procés creatiu és el videoclip Les Terres que m’habiten, una peça que recull les inquietuds, experiències i mirades dels mateixos joves, convertint-les en música i imatges. Més enllà del resultat final, el projecte ha estat una oportunitat perquè l’alumnat descobrís el potencial de la creació artística com a eina de participació, expressió i treball col·lectiu.
Durant les diferents sessions, les participants han treballat conjuntament en la construcció de la lletra, la interpretació i el procés de gravació del videoclip, desenvolupant habilitats comunicatives, creatives i de treball en equip. El hip-hop s’ha convertit així en un llenguatge compartit des del qual poder explicar qui són, què els preocupa i quines són les seves aspiracions.
Aquesta iniciativa forma part de la col·laboració entre Aula Taller de la Fundació Marianao i el projecte Palau Vincles, que aposta per la música com una eina de transformació social i educativa, oferint als infants i joves espais on créixer, crear i fer sentir la seva veu.
Amb la publicació de Les terres que m’habiten, culmina un procés que posa en valor el talent, la creativitat i la força de les persones joves quan disposen d’espais on expressar-se lliurement i construir projectes compartits.
🎧 Ja pots veure’l al canal de Youtube del Palau de la Música Catalana.
Quan pensem en l’estiu, sovint ens venen al cap jocs, excursions, piscina o nits de colònies. Però, a la Fundació Marianao, l’estiu és també una oportunitat per aprendre, guanyar autonomia, crear noves amistats i viure experiències que deixen empremta.
Durant aquestes setmanes, infants i adolescents han participat en el casal i les colònies d’estiu, compartint dies plens d’activitats a la natura, reptes en equip, moments de convivència i moltes estones per descobrir, jugar i créixer plegats.
Més enllà de les activitats, cada proposta educativa està pensada perquè els infants desenvolupin habilitats personals i socials, aprenguin a conviure amb els altres, reforcin la confiança en si mateixos i se sentin part d’un grup. Perquè el lleure també educa, i les experiències compartides es converteixen en aprenentatges que perduren.
Les colònies, especialment, representen una oportunitat única perquè molts infants visquin els seus primers dies fora de casa, descobreixin nous entorns naturals, assumeixin petites responsabilitats quotidianes i construeixin records que els acompanyaran durant molt de temps.
A la Fundació Marianao entenem el lleure educatiu com una eina per generar oportunitats i reduir desigualtats. Per això treballem perquè tots els infants i adolescents puguin gaudir d’un estiu enriquidor, independentment de la seva situació, gràcies també al programa de beques que facilita l’accés a les activitats.
Aquesta setmana ha arribat al final una nova edició del Curs de Dinamitzadores d’Esfera Jove, una experiència formativa i vivencial que ha permès a un grup de joves adquirir eines per participar, dinamitzar grups i impulsar accions amb una mirada crítica i transformadora.
Durant el curs, les participants han treballat aspectes com la participació juvenil, la dinamització de grups, el treball en equip, la comunicació i l’anàlisi crítica de la realitat. Però la formació ha anat molt més enllà de la teoria: les joves han posat en pràctica els aprenentatges preparant i dinamitzant activitats entre elles, en un procés que ha reforçat la confiança, la cohesió del grup i el seu paper com a futures dinamitzadores.
El recorregut ha culminat amb unes colònies de tancament, un espai de convivència i reflexió on les participants han començat a donar forma a una acció col·lectiva pròpia. El resultat d’aquest procés s’ha presentat públicament el divendres 10 de juliol, en un acte obert a famílies, amistats i persones properes.
La proposta final neix de les reflexions compartides al voltant de diferents situacions de discriminació, desigualtat i vulnerabilitat presents en la societat actual. A partir d’aquest treball, les joves han creat diverses peces audiovisuals que s’han projectat durant l’acte. Després de cada vídeo, els grups han explicat al públic què els ha portat a escollir aquella realitat i quin missatge han volgut transmetre.
“Aquest curs ha deixat clar que la mirada jove és necessària: remou, qüestiona i obre noves maneres d’entendre la realitat. Han convertit allò que les mou en una proposta plena de sentit i de força col·lectiva”, destaca Claudia Cantero, tècnica de participació juvenil a Esfera Jove.
Més enllà dels continguts treballats, el Curs de Dinamitzadores ha estat un espai per prendre la paraula, guanyar confiança i descobrir el poder de l’acció col·lectiva. Una experiència que reforça el paper de les joves com a agents actives capaces de generar pensament crític, crear vincles i impulsar transformacions socials.
La Fundació Marianao estrena un nou capítol de 40 anys, mil històries, el pòdcast que commemora les quatre dècades de trajectòria de l’entitat posant veu a les persones i projectes que n’han format part. En aquesta ocasió, el protagonisme és per a l’Escola de Noves Oportunitats, un projecte que acompanya joves que han viscut dificultats en el seu recorregut acadèmic o personal perquè puguin reprendre els estudis, recuperar la confiança i construir el seu futur.
A través dels testimonis de joves i professionals, l’episodi mostra que, abans de qualsevol aprenentatge, cal generar un espai on les persones se sentin escoltades i valorades. Els vincles, la proximitat i l’acompanyament personalitzat es converteixen així en eines imprescindibles per tornar a creure en un mateix.
“Quan vaig entrar vaig pensar: ostres, la diferència entre un educador i un professor.”
“L’Elena t’escriu per preguntar-te com estàs. M’encanta com és.”
Aquestes són algunes de les frases que comparteixen els joves participants i que reflecteixen una idea comuna: a l’Escola de Noves Oportunitats no només es treballa la formació, sinó també la confiança, l’autoestima i les oportunitats.
El capítol també dona veu a les educadores que, des de la proximitat i el compromís, acompanyen els joves en un moment clau de les seves vides. Un acompanyament que sovint marca un abans i un després, i que fa possible que molts d’ells reprenguin els estudis, accedeixin al món laboral o descobreixin nous horitzons personals.
Amb aquest nou episodi, 40 anys, mil històries continua posant en valor les persones que fan possible la Fundació Marianao i demostrant que, quan algú creu en tu, les segones oportunitats poden canviar una vida.
🎧 Ja pots escoltar el nou capítol i descobrir les històries que hi ha darrere de l’Escola de Noves Oportunitats.
Si tu també creus que tothom mereix una segona oportunitat i que un acompanyament proper pot canviar una trajectòria de vida, ajuda’ns a continuar fent-ho possible. Fes-te sòcia i forma part d’aquesta història que encara s’està escrivint.
L’estiu també és un bon moment per mantenir-se actiu, descobrir noves aficions i continuar fent comunitat. Amb aquest objectiu, el programa Estiu Actiu torna a oferir un conjunt d’activitats gratuïtes adreçades a persones majors de 60 anys, convertint els mesos d’estiu en una oportunitat per compartir experiències, cuidar el benestar i reforçar els vincles entre veïns i veïnes.
Durant aquestes setmanes, les persones participants estan gaudint de propostes molt diverses, com ara un taller de ràdio, sessions de Cos i ment, ball en línia i un taller de música. Activitats pensades per estimular la creativitat, mantenir-se físicament i mentalment actives i, sobretot, continuar trobant espais on relacionar-se amb altres persones.
Més enllà dels tallers, Estiu Actiu posa el focus en allò que passa entre activitat i activitat: les converses, les rialles, les noves amistats i el sentiment de pertinença que es crea quan les persones comparteixen temps i interessos. Cada trobada es converteix en una oportunitat per aprendre, cuidar-se i sentir-se part d’un grup.
Una iniciativa comunitària per combatre la soledat
Estiu Actiu forma part del programa Marianao Té Cor, una iniciativa comunitària impulsada conjuntament per diverses entitats del barri per promoure un barri més inclusiu, cohesionat i saludable.
A través d’aquest programa, es busca oferir espais de participació que contribueixin a prevenir la soledat no desitjada, afavorir les relacions socials i millorar la qualitat de vida de les persones grans, també durant els mesos d’estiu.
Amb propostes com aquesta, Marianao continua apostant per una comunitat on totes les persones, independentment de l’edat, puguin continuar aprenent, participant i construint vincles al llarg de tota la vida.
La Fundació Marianao ja ha obert les inscripcions per a una nova edició de les colònies d’estiu, una proposta pensada perquè infants i adolescents visquin una setmana plena de joc, convivència i experiències significatives fora de casa, en un entorn educatiu, segur i acollidor.
Durant set dies, els participants compartiran jocs, tallers, excursions, activitats a la natura i moments de convivència que els permetran fer noves amistats, descobrir nous interessos i créixer en autonomia. Les colònies són també una oportunitat per sortir de la rutina, reforçar vincles i gaudir de l’estiu d’una manera diferent, compartint experiències amb altres infants i joves.
La proposta s’adreça a infants d’I3 a 6è de primària i adolescents d’ESO. Les colònies infantils es faran del 21 al 27 de juliol a Can Ton Xic, a Tavèrnoles, i les d’adolescents, en les mateixes dates, a El Ramió, a Fogars de la Selva.
Informació pràctica
Les colònies tenen un preu de 250 € tant per a infants com per a adolescents, i inclouen transport, allotjament, dietes i totes les activitats. En el cas dels infants, també hi ha l’opció d’un pack combinat de casal + colònies, amb preus reduïts per a germans i germanes.
Les inscripcions romandran obertes fins dimecres 15 de juliol a les 11 h o fins exhaurir les places disponibles. Per a més informació truca’ns al 93 630 30 62 o escriu-nos a hola@marianao.org.
Hi va haver un temps en què el Mariano estava convençut que acabar l’ESO no era una opció per a ell. Les dificultats que havia viscut durant la seva trajectòria educativa l’havien portat a pensar que obtenir aquest títol era un objectiu inabastable.
“Abans pensava que treure’m l’ESO era impossible”, explica. “No confiava gaire en mi mateix i pensava que això no era per a mi.”
Durant aquest any, però, ha recuperat les ganes d’aprendre i ha descobert una manera diferent de viure l’educació: “Aquí venia amb ganes d’aprendre. A l’institut anava amb ganes que s’acabés.”
Segons explica, els tallers, el grup i l’acompanyament dels educadors han estat claus per tornar a sentir-se motivat i capaç d’avançar. Aconseguir l’ESO ha estat molt més que obtenir un títol. Ha significat recuperar la confiança en les seves capacitats i obrir-se a noves possibilitats. “Ara veig possibles coses que abans ni m’imaginava.” Per això, el Mariano ja pensa en el següent pas i té clar que vol continuar formant-se.
La seva història és un exemple de com una segona oportunitat, sumada a l’acompanyament i a la confiança, pot transformar la manera com una persona es veu a si mateixa i el futur que imagina.
A Marianao creiem en les segones oportunitats. Fes-te sòcia i ajuda’ns a seguir obrint portes perquè més joves puguin descobrir tot el seu potencial.
La Lydia va arribar al Vente Pa’ Ká durant l’adolescència, en una etapa plena de canvis, preguntes i descobriments. El que inicialment havia de ser un espai on participar en activitats juvenils es va acabar convertint en una experiència que marcaria el seu recorregut personal.
“Al principi hi anava per fer activitats, però de seguida vaig veure que allà també podia implicar-me, proposar idees i formar part dels projectes que s’hi feien”, recorda.
A diferència d’altres espais, el Vente Pa’ Ká li va oferir l’oportunitat de participar activament en la vida del projecte. Amb els anys, va anar assumint diferents responsabilitats i va passar per gairebé tots els rols possibles: participant, voluntària, dinamitzadora i tallerista.
“No era només anar a un taller i marxar; era sentir que podies formar part d’alguna cosa més gran.”
Aquella experiència va anar molt més enllà de l’oci o del temps lliure. Va ser un espai on va construir amistats, va descobrir noves maneres de participar en la comunitat i va començar a imaginar un futur professional vinculat al treball amb les persones.
De fet, aquella llavor continua donant fruits avui dia. Actualment estudia pedagogia, realitza les pràctiques a Marianao Té Cor i manté el vincle amb la Fundació, col·laborant sempre que en té l’oportunitat.
Mirant enrere, la Lydia té clar què és el que més valora del seu pas per Marianao: haver trobat un espai on les persones joves poden ser protagonistes, prendre decisions i sentir que la seva veu compta.
Per a ella, participar no era només estar present, sinó formar part d’un projecte col·lectiu que la va ajudar a créixer i a descobrir noves capacitats.
La seva història és un exemple del potencial transformador que tenen els espais de participació juvenil quan es construeixen des de la confiança, la responsabilitat i el protagonisme de les persones joves. Experiències que deixen empremta i que continuen acompanyant-les molt temps després.
Si tu també creus en la importància de crear espais on els joves puguin participar, créixer i descobrir el seu potencial, suma’t a la comunitat de Marianao. Fes-te sòcia i ajuda’ns a continuar generant oportunitats que transformen vides i construeixen futur.
Quan la Shaila parla de la seva infància, hi ha un lloc que apareix de seguida en els seus records: el Casal Infantil de la Fundació Marianao. Hi va arribar amb només 4 anys, juntament amb els seus germans, i durant anys va formar part del dia a dia d’un espai que, assegura, ha deixat una empremta profunda en la seva vida.
“Per a mi, Marianao va ser com una segona casa. Era aquell lloc on passava totes les tardes, on anaves sense pensar-t’ho i sempre t’ho passaves bé”, recorda.
Entre activitats, amistats i experiències compartides, la Shaila va créixer en un entorn que li va permetre descobrir noves oportunitats. Una d’elles acabaria canviant el seu futur: el bàsquet.
Va ser al mateix casal on li van proposar provar aquest esport. Una invitació que va acceptar amb il·lusió i que, amb els anys, s’ha convertit en una part fonamental de la seva trajectòria. Gràcies al seu esforç, constància i dedicació, ha aconseguit combinar l’exigència esportiva amb uns excel·lents resultats acadèmics, fins a obtenir una beca per continuar estudiant i jugant a bàsquet als Estats Units.
Però quan mira enrere, els èxits esportius no són l’únic que destaca del seu pas per Marianao.
“Del casal m’emporto amics que encara avui formen part de la meva vida, el carinyo de les educadores i un munt de valors que s’han quedat amb mi fins al dia d’avui”, explica.
Les educadores que la van acompanyar durant aquells anys recorden una nena inquieta, curiosa i amb moltes ganes d’aprendre. També destaquen que, malgrat tot el que ha aconseguit, continua mantenint la mateixa proximitat, senzillesa i manera natural de relacionar-se amb les persones.
Per a la Shaila, el Casal Infantil és un d’aquells llocs que no s’obliden.
“Al final, el casal és d’aquells llocs que et marquen i que sempre formen part de tu. Amb orgull puc dir que vaig formar part d’aquesta petita família.”
La seva història és un exemple de com una oportunitat, una proposta o una persona que confia en tu poden obrir camins inesperats. Però també és la història dels vincles que perduren en el temps i dels espais que, anys després, continuen sent una mica casa.
Si tu també creus en la importància de crear espais que connecten persones, generen vincles i obren nous horitzons, fes-te sòcia i ajuda’ns a continuar fent possible aquest impacte.
Aquest dimecres, la Fundació Marianao ha celebrat una jornada de portes obertes del Col·lectiu Suma, una trobada pensada per apropar el projecte a la ciutadania i compartir de prop la seva manera de funcionar, basada en les cures, la participació i el suport mutu.
El Col·lectiu Suma és un espai de promoció cultural, apoderament i formació bàsica per a dones adultes que treballa perquè desenvolupin les seves vides amb plenitud i total autonomia, alhora que lluita per acabar amb les situacions d’aïllament i soledat no desitjada. És un espai on les persones són motores de cultura, de vincles i d’aprenentatges, que demostra que envellir activament és possible.
Durant la tarda, les persones assistents han pogut conèixer els diferents espais del projecte i participar en una tertúlia oberta amb participants i membres de l’equip. La conversa ha servit per posar paraules a tot allò que representa el Suma per a les persones que en formen part.
Moltes participants han coincidit a definir-lo com “una segona família”. Algunes hi formen part des de fa gairebé vint anys i d’altres s’hi han incorporat fa poc temps, però totes han compartit una mateixa idea: el Suma és un lloc on se senten acollides, escoltades i on han trobat un espai per quedar-s’hi.
Durant la trobada, una de les persones voluntàries ha explicat com el projecte va tenir un paper important en el seu procés personal després de passar per una malaltia. “Anava al psicòleg, però no sabia que el que necessitava també era socialitzar i tenir un espai segur on compartir les meves vivències”, va compartir. Segons confessa, el Col·lectiu Suma li va oferir aquest espai de confiança i suport que l’ha ajudat en el seu procés de recuperació.
Precisament, una de les característiques que més es van destacar durant la jornada és la manera com funciona el projecte: un espai autogestionat, on les mateixes participants decideixen què s’hi fa i on tothom pot aportar coneixements, experiències i idees. Un model basat en les relacions entre iguals, sense jerarquies rígides, que posa les cures i el suport mutu al centre.
Més enllà de les activitats, la jornada ha evidenciat el valor que tenen espais com el Col·lectiu Suma per generar comunitat, combatre la soledat i crear vincles significatius entre persones diverses.
Però els projectes comunitaris no apareixen del no-res ni funcionen només programant activitats. Generar vincles reals requereix temps, escolta, presència i confiança. I això no es construeix des d’un despatx.
Després de 40 anys impulsant projectes comunitaris a Sant Boi, compartim algunes claus que, des de la nostra experiència, creiem essencials per construir iniciatives amb sentit i impacte real.
1. Estar presents al territori per detectar necessitats reals
Els projectes comunitaris no neixen només de dades o diagnòstics teòrics. Neixen, sobretot, de la presència quotidiana, de les converses, dels vincles i de conèixer què passa al barri.
El Sarau no apareix de manera improvisada. És fruit d’una necessitat que feia temps que detectàvem des de diferents espais i projectes de Marianao: persones adultes i grans que buscaven espais de relació, participació i pertinença més enllà d’activitats puntuals.
Aquesta és una de les grans fortaleses del treball comunitari: poder identificar necessitats reals perquè formes part de la vida quotidiana del barri i de la ciutat. I això també és possible gràcies a un equip tècnic arrelat a Sant Boi, amb experiència en projectes comunitaris i una mirada molt connectada amb la realitat del territori.
Impulsar un projecte comunitari no vol dir començar de zero ni duplicar recursos. Vol dir entendre què existeix al territori, quines iniciatives ja funcionen i quins espais cal reforçar o complementar.
2. Construir amb les persones, no per a les persones
Una altra clau important és entendre que la participació no pot arribar només al final del procés. Les persones han de formar part de la construcció del projecte des del principi.
Abans de posar en marxa El Sarau vam parlar amb persones que hi podien participar, vam preguntar què necessitaven, com s’imaginaven l’espai i què hi trobaven a faltar. Aquest procés participatiu ens ha ajudat a construir un projecte molt més connectat amb la realitat.
Perquè la participació no és validar decisions ja preses. És escoltar, incorporar mirades i entendre que la comunitat també té capacitat de definir què necessita.
3. Complementar allò que ja existeix
Impulsar un projecte comunitari no vol dir començar de zero ni duplicar recursos. Vol dir entendre què existeix al territori, quines iniciatives ja funcionen i quins espais cal reforçar o complementar.
Per això, abans d’engegar El Sarau, vam fer molta feina de xarxa: compartir la proposta, escoltar professionals i entitats, detectar buits i entendre com podíem sumar sense competir.
Els projectes comunitaris funcionen millor quan formen part d’un ecosistema viu i connectat, capaç de treballar conjuntament per respondre a necessitats compartides.
Vam apostar perquè les inscripcions d’El Sarau fossin presencials. Volíem que les persones poguessin conèixer l’espai, posar cara a l’equip i començar a generar vincle des del primer moment.
4. Posar els vincles al centre, no les activitats
A Marianao fa temps que hem après una idea important: les activitats, per si soles, no fan comunitat. El més valuós sovint no és només el taller en si, sinó tot el que passa al voltant: les converses abans de començar, les relacions que es generen, les persones que es coneixen, el sentiment de formar part d’un espai compartit.
Per això vam apostar perquè les inscripcions d’El Sarau fossin presencials. Volíem que les persones poguessin conèixer l’espai, posar cara a l’equip i començar a generar vincle des del primer moment. I això es va fer visible des dels primers dies: cues abans d’obrir, gent parlant entre si mentre esperava, persones que marxaven havent conegut algú nou.
També hi juga un paper important el mateix espai. El Sarau està ubicat en unes cases comunitàries que afavoreixen la proximitat i la calidesa. No és un equipament impersonal ni un espai fred: és un lloc que et pot fer sentir com a casa, i això facilita que les persones s’hi sentin còmodes, acollides i amb ganes de quedar-s’hi.
En aquesta mateixa línia, també cuidem molt la qualitat de les activitats i de les persones que les impulsen. A El Sarau no entenem els tallers com activitats aïllades, sinó com a part d’un projecte comunitari més ampli. Per això busquem talleristes que comparteixin aquesta mirada i entenguin que el més important no és només l’activitat, sinó el tipus de relacions i dinàmiques que ajuden a generar.
Perquè construir comunitat no és omplir una agenda d’activitats. És crear les condicions perquè passin coses entre les persones. De fet, a Marianao fa anys que existeixen grups que han anat creixent fins a esdevenir espais autogestionats, com la Coral Marianao, la Banda Simfònica o el grup de costura. Amb El Sarau també volem plantar aquesta llavor: que puguin sorgir nous grups i iniciatives impulsades per les mateixes persones participants.
Perquè l’objectiu final no és que tot depengui sempre de l’entitat ni d’una programació d’activitats. És generar les condicions perquè la comunitat també pugui activar-se, organitzar-se i créixer per si mateixa.
En un moment en què la soledat no desitjada, l’aïllament i la desconnexió social creixen, generar espais comunitaris és més necessari que mai.
5. Començar petit, escoltar i ajustar
Sovint hi ha la temptació de voler impulsar grans projectes des del primer dia. Però els processos comunitaris necessiten temps per créixer bé.
Per això vam decidir començar amb una prova pilot. Aquest format ens està permetent escoltar, observar què funciona, detectar necessitats noves i ajustar aspectes abans de consolidar el projecte.
Els projectes comunitaris vius no són rígids. Evolucionen amb les persones i amb la comunitat que els fa possibles.
Tot això també requereix equips professionals formats, arrelats al territori i capaços d’acompanyar processos comunitaris amb mirada, metodologia i constància.
Construir comunitat és construir salut col·lectiva
En un moment en què la soledat no desitjada, l’aïllament i la desconnexió social creixen, generar espais comunitaris és més necessari que mai.
Espais on les persones puguin sentir-se reconegudes, participar activament i formar part d’un “nosaltres”. Espais on la comunitat deixi de ser una idea abstracta i es converteixi en una experiència real i quotidiana.
Potser aquesta és la gran lliçó després de 40 anys de trajectòria: la comunitat no es crea programant activitats. Es construeix generant confiança, vincles i espais on les persones sentin que en formen part.
Aprendre a llegir i escriure és clau perquè els infants puguin seguir el ritme escolar, entendre el que aprenen i guanyar confiança en ells mateixos. Per això, a la Fundació Marianao fa anys que es treballa de manera específica la lectoescriptura amb infants que necessiten suport educatiu.
Aquest treball es fa a través del programa DLec, una metodologia de la Fundació Diverse, amb qui la Fundació Marianao col·labora estretament. Diverse és una organització sense ànim de lucre que impulsa projectes socials per oferir oportunitats a infants en situació de vulnerabilitat, promovent l’autoconfiança i el desenvolupament de les seves capacitats.
La metodologia combina activitats pràctiques, aprenentatge multisensorial, treball en petits grups i seguiment individualitzat. L’objectiu no és només millorar els resultats acadèmics, sinó també ajudar els infants a recuperar la confiança i viure la lectura i l’escriptura de manera positiva.
Els resultats dels darrers cursos mostren un impacte molt positiu. Els infants que han participat de manera continuada en sessions setmanals han millorat notablement les seves habilitats lectores i escriptores.
L’impacte en dades
Per poder seguir l’evolució dels infants i entendre com avancen en lectura i escriptura, l’equip del programa DLec realitza una avaluació individual a l’inici i al final de cada curs. Aquestes proves permeten veure quines habilitats han consolidat, detectar possibles dificultats i conèixer en quin punt es troba cada infant en relació amb el nivell esperat per a la seva edat i curs escolar.
2 anys d’implementació
Quan s’analitza l’impacte en infants que han realitzat sessions durant dos cursos, s’observa una millora positiva en el seu nivell lectoescriptor. Concretament, a inicis del curs 2023-2024 només el 33% dels infants que cursaven 1r de primària – i que no havien realitzat sessions en el marc de la metodologia – se situaven dins dels paràmetres de normalitat corresponents al seu curs escolar. Després de participar en sessions setmanals durant dos cursos consecutius, s’observa un increment del percentatge d’infants amb un rendiment dins la normalitat molt rellevant.
Font: Informe d’impacte del Programa DLec, de la Fundació Diverse
Aquestes dades posen de manifest que oferir un suport de manera sistematitzada als infants contribueix a la millora del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. La metodologia, especialment en etapes inicials, se centra en treballar les habilitats prelectores, enteses com les capacitats prèvies per assentar les bases de posterior aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Paral·lelament, també incideix en l’adquisició de les habilitats lectores, que inclouen la lectura de paraules i textos, així com l’escriptura d’aquests.
Analitzant les dades en més detall, s’observa que a l’inici de curs del 2023-2024 un 50% dels infants de 1r de primària presentaven el rendiment esperat en habilitats prelectores i un 16% en habilitats lectores. Després de dos cursos, es constata una millora molt rellevant: el 100% del grup de 2n se situa dins del rendiment esperat en habilitats prelectores i el 93% en les habilitats lectores.
3 anys d’implementació
L’anàlisi longitudinal de l’impacte del Programa DLec en els infants que han realitzat sessions durant tres cursos escolars permet aprofundir en els efectes a mig termini.
A l’inici del curs 2022-2023, quan els infants encara no havien realitzat cap sessió, només el 9% dels alumnes de 1r de primària i el 20% dels alumnes de 2n se situaven dins dels paràmetres de la normalitat.
Després de tres cursos participant en sessions setmanals els resultats ens ofereixen informació molt interessant. El percentatge d’infants amb un rendiment dins de la normalitat passa del 9% al 76% en el grup que ha rebut un seguiment longitudinal des de 1r fins a 3r de primària. Pel que fa al grup que va iniciar la intervenció a 2n i s’ha fet seguiment fins a 4t, també s’observa una evolució positiva, sent el 53% dels infants els que se situen dins dels paràmetres de la normalitat a finals de 4t.
Font: Informe d’impacte del Programa DLec, de la Fundació Diverse
Aquests resultats posen de relleu la importància de realitzar una intervenció primerenca. Els infants que van començar el programa a 1r mostren una gran evolució, mentre que aquells que es van incorporar a 2n, necessitaran d’un suport més sostingut en el temps per poder revertir les dificultats.
“El grup que vam començar a acompanyar el curs 2022-2023 partia d’un nivell molt baix: només un 9% dels infants es trobaven dins dels nivells esperats. A més, el pas de 2n a 3r de primària implica un canvi de cicle i una exigència més alta en lectura i escriptura, així que els resultats tenen encara més valor”, explica Mònica Petit, coordinadora d’infància i famílies de la Fundació Marianao.
Més enllà de les xifres, l’impacte també es nota en el dia a dia. “A part dels bons resultats, hem vist un canvi molt important en l’autoestima i la motivació dels infants. Abans costava molt proposar-ho, però ara són ells mateixos qui volen llegir i s’hi apunten quan fem activitats”, explica Petit.
Amb aquesta aposta, la Fundació Marianao continua reforçant el seu compromís amb l’èxit educatiu i la igualtat d’oportunitats, posant especial atenció als infants que poden trobar més barreres en el seu procés d’aprenentatge. Perquè llegir i escriure no és només una habilitat escolar: és una eina fonamental per entendre el món, expressar-se i tenir més oportunitats de futur.
La Fundació Marianao organitza una jornada de portes obertes, el dimecres 27 de maig, per conèixer el Col·lectiu Suma i crear un espai de trobada obert i proper.
Durant la visita es podran conèixer els diferents espais on es desenvolupa l’activitat i veure de primera mà com funciona el dia a dia del projecte. Després farem una estona de conversa en format tertúlia, amb la participació de les persones que formen part del projecte i de l’equip de treballadores. Compartirem vivències, explicarem com funciona el Col·lectiu Suma i podreu fer totes les preguntes que vulgueu, en un ambient proper i relaxat.
I per acabar d’arrodonir la trobada, hi haurà cafè i pica-pica per acompanyar la conversa i fer que sigui un espai encara més agradable per trobar-nos i intercanviar impressions.
Informació pràctica
📅 Dimecres 27 de maig de 2026
🕥 17 h
📍 Fundació Marianao (carrer Girona, 30 de Sant Boi de Llobregat)
Ja està obert el període de preinscripció de l’Escola de Noves Oportunitats de la Fundació Marianao. Si tens entre 16 i 21 anys i no tens acreditada l’ESO, podràs formar-te i continuar els teus estudis per professionalitzar-te.
A continuació t’expliquem la nostra oferta formativa pel curs 2026-2027 i et donem els detalls per fer la preinscripció. No et quedis sense plaça!
Oferta de formacions pel curs 2026-2027
PFI Auxiliar de Muntatge i Manteniment d’Equips Informàtics. Aquests estudis capaciten per dur a terme operacions auxiliars de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics, perifèrics i xarxes de comunicació de dades. Aquesta formació inclou un període de pràctiques en empresa per iniciar la carrera professional i permet accedir a Cicles Formatius de Grau Mitjà i a professions relacionades amb el món de la informàtica i la reparació de sistemes. Més informació
Curs d’Aula Taller. L’Aula Taller proporciona coneixements tècnics, competències i habilitats per accedir al mercat de treball o bé per tornar al sistema educatiu a través d’un PFI. Es combina el treball de taller amb espais d’acompanyament tutorial i orientació laboral. Més informació
La història del Julià amb la Fundació Marianao no comença amb la música, sinó amb una imatge que encara avui recorda amb claredat: un educador acompanyant un nen fins a casa seva en bicicleta. “Aquella va ser la primera impressió que vaig tenir”, explica. “Veure aquest acompanyament tan proper em va fer entendre què hi havia darrere de la Fundació”.
Amb els anys, aquest vincle inicial es va anar transformant en implicació directa. A través de relacions personals i trobades casuals, va acabar proposant la creació d’una coral. El que va començar com una idea senzilla es va convertir, amb el temps, en un dels espais més vius i consolidats de l’entitat.
“El primer dia em vaig trobar amb 24 dones que volien cantar. Allà vaig veure que allò tenia recorregut”, recorda. Des d’aleshores, la coral ha crescut tant en nombre com en qualitat, passant de fer actuacions internes a cantar en casals, residències i altres espais del territori.
Però per al Julià, el més important no és el resultat musical. És el que passa entre les persones. “La clau és la relació personal. Sense aquest vincle, no existiria res”, afirma. A la coral – com en tants altres espais de Marianao – s’hi troben persones diverses que comparteixen experiències, aprenen les unes de les altres i construeixen relacions que van més enllà de l’activitat.
Aquesta dimensió comunitària és, per a ell, el veritable valor de la Fundació. “Vivim en una societat molt individualista, i aquí el que es genera és just el contrari: relació, acompanyament, sentir-se part d’un grup”, explica. Una idea que ha traslladat també a iniciatives pròpies, com les “vacances” d’estiu de la coral: una proposta simbòlica i compartida que, a través de la imaginació i l’humor, manté el grup connectat durant l’agost. “Serveix per això: per sentir que no estàs sol”.
El Julià destaca també la capacitat de la Fundació per fer realitat idees i projectes. “Aquí les iniciatives es tiren endavant. Hi ha prou gent, prou energia, perquè les coses passin”, assegura. I posa en valor especialment el paper de les persones joves: “Si han tingut una bona experiència, això queda. I amb el temps, tornen, col·laboren, s’hi impliquen”.
Després d’anys al capdavant de la coral, ho té clar: el que defineix Marianao no són només els projectes, sinó les empremtes que deixa en les persones. “Segur que molta gent té records com els meus. Experiències que t’arriben i que et queden per sempre”.
Perquè, al final, més enllà de cantar, compartir o aprendre, el que es construeix és comunitat. I això, com diu el Julià, és el que ho fa tot possible.
Si tu també creus en la força dels vincles i en espais que connecten persones i transformen vides, suma’t a la comunitat de Marianao, fes-te sòcia i ajuda’ns a continuar fent possible aquest impacte.
La Fundació Marianao ha publicat un nou capítol del pòdcast “40 anys, mil històries”, un projecte que recull les vivències de les persones que han fet créixer l’entitat al llarg de quatre dècades.
En aquesta ocasió, el capítol està dedicat al Col·lectiu Suma, un espai de la Fundació Marianao on persones grans es troben per socialitzar, compartir experiències i continuar sent part activa de la comunitat. Un projecte que posa en valor l’envelliment actiu i el paper essencial de les relacions socials en el benestar emocional.
El Suma va néixer de manera modesta, amb un grupet de participants, i amb els anys s’ha consolidat com una xarxa viva formada per desenes de voluntàries i centenars de persones implicades. Un creixement que no només és quantitatiu, sinó sobretot humà: ha esdevingut un espai de suport mutu, amistat i alegria compartida.
A través de testimonis reals, el capítol mostra com aquests espais poden tenir un impacte profund en la vida de les persones. Un dels relats recollits ho expressa amb claredat: “Vaig arribar després d’un aneurisma cerebral i vaig trobar tot el que necessitava i no ho sabia. Per a mi va ser com tornar a sentir-me viva.” Històries com aquesta evidencien com la comunitat pot esdevenir un motor de recuperació, benestar i sentit de pertinença, especialment en moments vitals de canvi o fragilitat.
Aquest segon capítol del pòdcast continua ampliant la memòria viva de la Fundació Marianao, posant el focus en els vincles que sostenen i en les persones que, amb la seva experiència, han anat construint aquest projecte col·lectiu.
🎧 Escolta el capítol aquí i descobreix el Col·lectiu Suma:
Si tu també creus que ningú hauria d’envellir en soledat i que la comunitat pot ser un lloc de vida, vincles i alegria, ajuda’ns a continuar fent-ho possible. Fes-te sòciai forma part d’aquesta història que encara s’està escrivint.
Utilitzem cookies per assegurar-nos que oferim la millor experiència. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació aquí
