La setmana del Tour del Talent, una iniciativa impulsada per la Fundació Princesa de Girona, ha estat una oportunitat perquè la Fundació Marianao reforci el seu compromís amb l’acompanyament integral dels joves, generant espais d’aprenentatge, inspiració i descoberta de talent vinculats al territori, la creativitat i la innovació social.
Al llarg d’aquests dies, joves de l’Escola de Noves Oportunitats han participat en diverses propostes pensades per fomentar el pensament crític, la gestió emocional, la creativitat i la identificació de vocacions, connectant experiències educatives amb referents reals i reptes de la societat actual.
La setmana va arrencar amb la participació al Sant Boi InnovAction Lab, una experiència d’innovació pública i social on els joves van treballar, a través de metodologies col·laboratives, reptes vinculats a la salut, el medi ambient, la sostenibilitat i la convivència. Un espai per imaginar solucions a problemes reals i reforçar el seu paper com a agents actius de transformació social.
L’Espai Mercè Rodoreda va acollir diverses sessions orientades a explorar el talent i ampliar horitzons vitals i professionals. En aquest marc, els joves van participar en el programa INSPIRA de la Fundació Princesa de Girona, amb la presència de Guillermo Gauna-Vivas, enginyer social i fundador de Ayúdame3D. La trobada va permetre descobrir com la tecnologia, l’emprenedoria i la impressió 3D poden convertir-se en eines reals d’impacte social, despertant vocacions i reforçant la idea que el talent pot posar-se al servei de les persones.
La tecnologia i la innovació van conviure amb l’art com a eina educativa i social. Els joves van visitar la Fundació Joan Miró, on van descobrir els gravats que l’artista va crear durant la seva etapa a Nova York. Més enllà de l’experiència artística, la visita va servir per treballar la gestió emocional, potenciar la creativitat i fomentar la integració social, entenent l’art com un llenguatge que connecta emocions, genera empatia i construeix comunitats més inclusives.
La setmana es va completar amb la participació del director de la Fundació Marianao, Daniel Osiàs, a l’acte central del Tour del Talent, una trobada que va reunir joves, professionals i entitats socials per reflexionar sobre el talent com a motor de transformació social. La seva presència va posar en valor la trajectòria de la Fundació en la creació d’oportunitats educatives i vitals per al jovent, sempre des d’una mirada comunitària i arrelada al territori.
Amb aquesta programació, la Fundació Marianao consolida el seu model d’intervenció, aprofitant esdeveniments com el Tour del Talent per connectar els joves amb experiències significatives, referents inspiradors i noves possibilitats de futur.
La Fundació Marianao, La Roda i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de reforçar la cohesió social i cultural al barri de Marianao i a tot Sant Boi de Llobregat.
El conveni aposta per treballar en quatre àmbits principals: llengua, cultura, cohesió social i treball en xarxa. Entre les accions previstes hi ha projectes per fomentar l’ús social del català a l’escola, el lleure, la cultura i l’esport; iniciatives per dignificar i promocionar la cultura catalana com a eina inclusiva; i activitats que reforcin el sentiment de pertinença i el respecte a la diversitat. També es vol potenciar la cooperació amb associacions, escoles i altres entitats del territori.
Xavier Pedrós, president de la Fundació Marianao, ha destacat que aquest conveni forma part del pla estratègic de l’entitat, que celebra enguany els seus 40 anys, i que representa “una crida a treballar junts per incidir en la cohesió social i cultural del nostre país”.
Pep Morella, president de la FAC, ha remarcat que la col·laboració “garanteix un treball rigorós i entusiasta per reforçar la llengua, la cultura i la cohesió social amb sentit de país”. Antoni Herrera, president de La Roda, ha afegit que les tres entitats sumen més de 130 anys d’experiència al servei de la societat i ara treballen conjuntament “per una societat més justa, més culta i més lliure”.
Amb aquesta aliança, les entitats consoliden el seu compromís amb la inclusió, la participació ciutadana i la cultura de proximitat, reforçant els lligams comunitaris al barri de Marianao i a la comarca del Baix Llobregat.
Ahir, a Can Massallera, no només vam celebrar un aniversari. Vam celebrar una manera de fer. I ho vam fer més de 350 persones, reunides per reconèixer una història col·lectiva construïda des de la proximitat, la confiança i la força de la gent.
La celebració dels 40 anys de la Fundació Marianao va aplegar amics i amigues d’ahir i d’avui, voluntàries, treballadores, sòcies, patronat, aliances, empreses i representants institucionals. Totes formen part d’un mateix fil: el d’un projecte que va néixer quan una comunitat va decidir organitzar-se per cuidar-se i construir futur.
La celebració dels 40 anys de la Fundació Marianao no va ser només un acte institucional. Va ser un retrobament. Una foto viva del que som: una comunitat diversa que camina plegada. El lema ho deia clar: amb tu fem història.
Un acte amb ànima de comunitat
La coral comunitària va obrir la tarda i ja va marcar el to: emoció, barreja i caliu. Veus diferents cantant juntes —una imatge molt fidel del que és Marianao.
La intervenció del Dr. César González-Saavedra va ajudar a posar paraules al model comunitari que impulsa l’entitat: processos reals, sostinguts en el temps, basats en la relació i el vincle. Una idea va travessar tota la seva aportació: la comunitat no apareix per casualitat — es construeix.
Aliances que fan possible el camí
La taula d’aliances va reforçar una convicció compartida: Marianao no ha caminat mai sola. El projecte creix quan hi ha corresponsabilitat i confiança entre actors diversos.
Moderada per Daniel Osiàs, director de la Fundació Marianao, hi van participar Marc Simón, subdirector general de la Fundació Bancària “la Caixa”; Laura Fortes, directora de la Plataforma Social a Sant Boi de Llobregat; Maria Valencia, tinenta d’alcaldia de l’Àrea d’Igualtat i Ciutat Cohesionada de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; i Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona.
Al llarg de l’acte, moltes persones van compartir espontàniament el record del seu primer dia a Marianao. La primera visita. La primera impressió. I la coincidència era clara: acollida, respecte i confiança des del primer moment.
Veus en primera persona
Un dels moments més potents va ser l’espai de testimonis. No per explicar casos excepcionals, sinó trajectòries reals de vida i creixement dins la comunitat.
L’Aroa, la Mònica, el Hadji, l’Adrià, el Juanmi, la Maria, l’Enri, la Isa i l’Àlex van explicar en primera persona què ha significat Marianao en el seu camí: tenir algú que confia en tu, trobar un lloc on créixer, on conèixer gent, construir vincles i obrir noves oportunitats.
Relats de processos compartits, de continuïtat, de comunitat viscuda — no teòrica.
Arrels, utopia i gratitud
En la cloenda, Xavier Pedrós, president de la Fundació Marianao, va recuperar les arrels del projecte i la inspiració comunitària dels inicis, evocant la idea de la utopia necessària i el valor de construir “illes d’esperança” sostingudes per la solidaritat. Va recordar figures simbòliques de la trajectòria de Marianao —David, Eugenio i la senyora Maria— com a expressió viva de la lluita, la dignitat i la força comunitària.
Tot seguit, els parlaments institucionals de Raül Moreno, secretari general de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, i de Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, van posar en valor la trajectòria i l’impacte social de Marianao. Tots dos van compartir el seu vincle amb el projecte i el seu reconeixement a la tasca sostinguda de l’entitat, i l’alcaldessa va afirmar que el paper de Marianao ha estat clau en la construcció de la ciutat, fins al punt d’assenyalar que no s’entén el Sant Boi d’avui sense la contribució comunitària de la fundació.
Mirar enrere per continuar caminant
La gran foto final de família a l’escenari i la trobada posterior van tancar la celebració amb el mateix esperit amb què es va viure tota la tarda: proximitat i alegria compartida.
Celebrar 40 anys no és només mirar enrere. És reafirmar un projecte viu i necessari, amb futur, perquè hi ha una comunitat que el continua fent possible cada dia.
Al llarg de la campanya del 40è aniversari, a la Fundació Marianao hem volgut mirar enrere per entendre millor d’on venim, però sobretot per reafirmar per què continuem sent un projecte viu, arrelat i necessari. Ho hem fet compartint veus, records i moments que expliquen què és Marianao i què la fa possible: la força col·lectiva.
El relat comença l’any 1985, en un edifici abandonat que un grup de joves, famílies i veïnat van decidir ocupar i transformar. D’aquell gest valent i comunitari neix Marianao, un projecte construït des de baix, des del barri, amb l’objectiu que tothom tingui oportunitats. Quatre dècades després, aquesta essència es manté intacta. Cada any, més de 2.000 persones participen en projectes socials i comunitaris que continuen transformant vides i fent de Sant Boi un territori d’oportunitats.
Per donar el tret de sortida a la campanya Suma’t a la història!, vam sortir al carrer amb una encartellada col·lectiva. Els carrers de Sant Boi es van omplir d’imatges que expliquen què fem i per què ho fem. Cada cartell és un recordatori del treball quotidià d’acompanyament a infants, joves i persones adultes perquè siguin protagonistes de la seva pròpia història.
La campanya també ha volgut posar el focus en les persones que han format i formen part del projecte. Una d’aquestes veus és la de l’il·lustrador Iván Bravo, vinculat a Marianao i peça clau en el redisseny de la nostra imatge. A través del color, Iván va ajudar a capturar l’essència del projecte: escolta, comunitat i acompanyament. “És com quan busques alguna cosa a la Viquipèdia: sempre hi trobaràs una mica de llum”, explica. Una metàfora que resumeix molt bé el paper que Marianao vol jugar al territori.
Més enllà de la mirada creativa de l’Ivan Bravo, al llarg de la campanya també hem volgut donar veu a moltes altres persones que, des de llocs i moments diferents, formen part de la història de Marianao. Persones que s’hi han vinculat professionalment, com l’Albert Aguilera, periodista de TV3 i exmembre del patronat; persones voluntàries, com la Mari Carmen, que participa al projecte Vincles; o persones que hi han crescut amb el temps, com la Mònica, el Xavi, la Mercè i el Marc, treballadores de Marianao.
Finalment, per celebrar aquests 40 anys, vam obrir literalment les portes. La primera jornada de portes obertes va permetre a la ciutadania recórrer els espais on Marianao és i creix, i conèixer de primera mà com un edifici ocupat fa dècades s’ha convertit en un projecte col·lectiu viu. Obrir la casa ha estat també una manera de donar la benvinguda a una nova etapa, marcada per la creació de la figura de persona sòcia i per la voluntat de continuar sumant complicitats.
Fa quaranta anys, en un barri popular de Sant Boi de Llobregat, un grup de joves va decidir no esperar més. No hi havia equipaments, faltaven serveis, les desigualtats colpejaven fort i moltes famílies vivien sense horitzó. Davant d’això, un grup de joves, veïns i veïnes va fer un pas endavant i va ocupar un bloc d’habitatges buit per convertir-lo en un espai de vida, de suport i de futur compartit. No era un gest simbòlic: era supervivència, dignitat i esperança.
D’aquell acte valent en va néixer el que avui és la Fundació Marianao. Un projecte que no va sorgir d’un pla institucional, sinó d’una necessitat urgent i d’una convicció profunda: que la comunitat, quan s’organitza, és capaç de generar respostes allà on encara no n’hi ha.
Quaranta anys després, mirar enrere no és un exercici de nostàlgia. És un acte de reconeixement. Reconèixer que allò que va començar com una resposta veïnal davant la manca de recursos s’ha convertit en un projecte col·lectiu viu, arrelat al barri i a la ciutat, capaç d’acompanyar persones i transformar realitats al llarg del temps.
Marianao no és només una entitat social. És un ecosistema comunitari que ha crescut i s’ha professionalitzat sense perdre l’essència. Avui acompanya infants, joves, famílies, persones adultes i persones grans, posant al centre les persones, els vincles i la comunitat com a motor de transformació. Però, per damunt de tot, continua sent un espai on la comunitat es construeix des de la confiança i el vincle.
Els reptes socials continuen sent immensos: la pobresa infantil, les desigualtats que es cronifiquen, la salut mental, la soledat no desitjada, la necessitat de reforçar comunitats cohesionades.
Al llarg d’aquestes quatre dècades, hem vist joves que reprenien els estudis després d’haver-los deixat, famílies que trobaven suport en moments difícils, persones adultes que recuperaven confiança i nous camins, i persones grans que tornaven a sentir-se part activa de la comunitat. Històries petites i grans que, sumades, expliquen el sentit profund de Marianao.
El que ha fet possible aquest recorregut no ha estat una sola idea ni una sola persona. Ha estat la força col·lectiva. La implicació de veïns i veïnes, el compromís de persones voluntàries i treballadores, la confiança d’institucions, entitats, empreses i aliances que han entès que la transformació social només és possible quan es construeix plegades. Marianao és fruit d’aquesta suma de complicitats.
Per això podem dir que el que ha passat —i continua passant— a Marianao és especial. És patrimoni col·lectiu del barri i de la ciutat. Una manera de fer que demostra que la comunitat no és només destinatària de polítiques, sinó subjecte actiu de canvi.
Celebrar aquests 40 anys és també assumir una responsabilitat. Els reptes socials continuen sent immensos i, en molts casos, més complexos que mai.
La pobresa infantil no només afecta les oportunitats educatives i vitals dels infants, sinó que condiciona el futur de tota la societat. Les desigualtats es cronifiquen i es transmeten de generació en generació, fent que moltes persones quedin atrapades en situacions de vulnerabilitat difícils de trencar. La salut mental s’ha convertit en un dels grans desafiaments del nostre temps, especialment entre joves i adolescents, sovint marcada per la incertesa, la pressió social i la manca d’espais segurs on expressar-se. Alhora, la soledat no desitjada creix, especialment entre les persones grans, però també entre joves i adults que, tot i viure envoltats de gent, se senten desvinculats i sense xarxa de suport.
Davant d’aquesta realitat, es fa evident que cap institució ni cap servei pot donar resposta en solitari. És aquí on emergeix amb força el valor transformador de la comunitat. Quan les persones es troben, es reconeixen i es corresponsabilitzen del benestar col·lectiu, es generen espais de suport mutu que prevenen situacions d’exclusió i creen noves oportunitats. La comunitat no és només un espai de convivència: és un espai de cura, d’aprenentatge compartit i de construcció d’esperança.
L’experiència d’aquests quaranta anys demostra que els vincles comunitaris tenen una capacitat única per detectar necessitats abans que es facin invisibles, per sostenir persones en moments de fragilitat i per generar processos de transformació que neixen des de la proximitat i la confiança. Quan una família troba suport en altres famílies, quan un jove troba referents positius al seu barri o quan una persona gran recupera el sentiment de pertinença participant en la vida comunitària, no només es resol una necessitat individual, sinó que es reforça el teixit social que sosté el conjunt de la comunitat.
Per això, reforçar comunitats cohesionades no és només un objectiu social, sinó una estratègia imprescindible per construir societats més justes, resilients i humanes. Apostar per la comunitat és apostar per una manera de transformar la realitat que posa les persones al centre i que entén que el canvi real i durador neix quan es construeix col·lectivament.
Marianao continua caminant amb la mateixa convicció amb què va néixer: que juntes podem transformar la realitat. Que quan la comunitat s’organitza i es reconeix capaç, no només resisteix, sinó que construeix futur.
Gràcies a totes les persones que, d’una manera o altra, heu format part d’aquest camí. Amb tu, fem història.
Aquest dijous, la Fundació Marianao va celebrar la seva primera jornada de portes obertes, una iniciativa per apropar el projecte a la ciutadania i compartir, en primera persona, la història, els valors i la tasca comunitària que l’entitat construeix des de fa 40 anys a Sant Boi.
La resposta va ser molt positiva: es van omplir totes les places disponibles, confirmant l’interès i l’estima que desperta Marianao al territori. Les persones assistents van poder recórrer els diferents espais de la fundació (l’edifici principal, l’espai juvenil i les cases comunitàries) i conèixer com un edifici ocupat fa quatre dècades s’ha transformat en un projecte col·lectiu viu, arrelat al barri i al servei de les persones.
Durant la visita guiada, es van compartir històries, anècdotes i moments clau de la trajectòria de l’entitat, posant en valor la força de l’organització veïnal i el treball comunitari com a motors de canvi social. Marianao va néixer en un espai, però sobretot de la seva gent, que va saber omplir-lo de vida per generar noves oportunitats i teixir comunitat.
Aquesta jornada s’emmarca en la celebració dels 40 anys de Marianao i en l’inici d’una nova etapa, que inclou la creació de la figura de persona sòcia com a nova manera de cuidar i fer créixer el projecte de manera col·lectiva.
Des de la Fundació Marianao volem agrair a totes les persones que van participar l’interès, les preguntes i la confiança. Cada trobada com aquesta ens recorda que Marianao és, sobretot, casa: un projecte compartit que continua creixent gràcies a la comunitat que el fa possible.
Aquest desembre, la Fundació Marianao ha obert una nova etapa incorporant la figura de les persones sòcies, un pas que arriba en un moment especialment significatiu: la celebració dels 40 anys d’un projecte nascut a Sant Boi de Llobregat a partir d’un gest veïnal valent i profundament comunitari. Quatre dècades després, Marianao continua creixent sense perdre l’essència, reforçant els vincles amb la comunitat que fa possible el projecte i apostant per una cultura de solidaritat compartida.
Diversos mitjans de comunicació s’han fet eco del que representa Marianao avui: una entitat viva, arrelada al territori, que acompanya persones al llarg de les seves trajectòries vitals i construeix respostes col·lectives als reptes socials.
Un dels articles destacats és el publicat a El Diari de l’Educació, que ofereix una mirada reflexiva sobre els orígens i l’evolució de la Fundació Marianao. El text recorre el camí que va des de l’ocupació d’un edifici abandonat en un barri amb mancances fins a la consolidació d’un projecte comunitari que avui acompanya infants, joves, famílies, persones adultes i gent gran. L’article posa en valor la continuïtat d’aquell impuls transformador inicial, que encara avui es tradueix en acció educativa, social i comunitària.
També Social.catha dedicat un espai d’opinió als 40 anys de Marianao, destacant la força de la comunitat com a motor del projecte. L’article subratlla com, al llarg de quatre dècades, Marianao ha sabut créixer des de la corresponsabilitat, la confiança i la implicació de moltes persones que, en diferents moments, han format part d’aquesta història compartida.
Per la seva banda, El Periódico ha posat el focus en un dels àmbits clau de treball de la fundació: la salut mental. El reportatge destaca la importància d’un abordatge comunitari, integral i preventiu, que vagi més enllà de la mirada exclusivament terapèutica. A Marianao, la salut emocional s’entén com una responsabilitat col·lectiva, que es construeix a través d’espais segurs, vincles significatius i acompanyaments adaptats a les necessitats reals de les persones.
També ha tingut ressò a Viure Sant Boi, el web de l’Ajuntament de Sant Boi, una entrevista amb Daniel Osiàs, director de la Fundació Marianao, en què repassa tant la trajectòria de l’entitat en aquests 40 anys com els projectes que s’estan gestant de cara al futur. Osiàs destaca que Marianao vol seguir sent una entitat arrelada al territori i construïda col·lectivament, i comparteix que una de les línies de treball per al 2026 serà el projecte El Sarau, un nou espai de relació, convivència i benestar per a persones adultes que neix de la necessitat de combatre la soledat no desitjada amb activitats culturals, formatives i d’oci pensades amb i per a la ciutadania.
Segons Osiàs, aquesta mirada comunitària i participativa és essencial perquè “quan la comunitat s’organitza, pot transformar la realitat”, recordant els orígens de l’entitat i posant el focus en la col·laboració entre veïnes i veïns per abordar reptes socials actuals com la salut mental, l’aïllament i l’impuls de projectes compartits al servei de tota la ciutat.
Aquest ressò mediàtic també ha arribat a formats audiovisuals, com el Jornal.cat, que ha dedicat un capítol del seu pòdcast al projecte de la Fundació Marianao, amb una conversa en profunditat amb el director sobre el paper transformador de les comunitats. En aquesta entrevista, posa sobre la taula una idea clau que travessa tota la trajectòria de Marianao: “Les entitats socials no ens podem quedar esperant que ens vingui la gent. Si volem un canvi realment transformador, hem d’anar on la gent és”.
El capítol reflexiona sobre la necessitat que els projectes socials generin consciència crítica i participació activa, i no només resposta assistencial. També s’hi aborda el moment vital de molts joves, als quals sovint se’ls dibuixa un horitzó de desesperança, i com aquesta mirada es pot revertir a través de projectes comunitaris i d’un periodisme que posi el focus en les alternatives i les possibilitats reals de transformació.
Des de Marianao, el missatge és clar: l’èxit no és només créixer, sinó preguntar-se si hi ha prou iniciatives comunitàries arrelades al territori capaces de generar canvi social profund.que permet apropar encara més la veu i el relat de Marianao a la ciutadania, posant rostre a un projecte que s’explica millor des de les persones que el fan possible.
El conjunt d’aquestes mirades externes reforça la idea que Marianao no és només una entitat amb trajectòria, sinó una comunitat en moviment. En el marc dels 40 anys i amb la posada en marxa de la campanya de sòcies, aquest reconeixement públic esdevé també una oportunitat per convidar més persones a sumar-s’hi, a formar part d’un projecte col·lectiu que continua escrivint la seva història des del territori i per al territori.
Fa quaranta anys, un grup de veïns i veïnes de Sant Boi van decidir que no podien esperar més. Van ocupar un edifici abandonat i el van transformar en un espai comunitari viu.
Aquell gest, carregat de radicalitat i esperança, va ser el punt de partida d’una història compartida que, des d’aleshores, no ha deixat de créixer. Una història que avui continua escrivint-se des de la corresponsabilitat, la confiança i la capacitat de construir futur des de la comunitat.
Ara, a la Fundació Marianao fem un pas més. Obrim, per primer cop, una campanya de socis i sòcies. I ho fem amb la consciència que aquest pas no és només una estratègia econòmica, sinó una nova manera d’entendre el vincle entre la comunitat i l’entitat.
Una evolució del nostre model de relació, pensada per reforçar la nostra sostenibilitat, però sobretot per continuar sent fidels a allò que som: una entitat de tothom.
Ens hem preguntat molt com volíem fer-ho. Perquè no ens serveix qualsevol model. No volem reproduir esquemes clàssics basats en contraprestacions materials, avantatges exclusius o relacions jeràrquiques. No volem socis amb privilegis, sinó persones que sentin que Marianao també és seva, que comparteixin el compromís, el sentit i el projecte.
Que entenguin que fer-se sòcia és una forma més de participar, com ho és ser voluntari, com ho és venir al casal infantil o formar part d’un grup comunitari. Amb el mateix valor, amb la mateixa importància.
No volem construir un club de socis. Volem fer créixer la comunitat. Volem que ser soci o sòcia sigui una altra manera —igual de vàlida que qualsevol altra— de dir: jo també formo part de Marianao.
Per això parlem de cultura de solidaritat. Perquè el que proposem no és una campanya puntual, sinó una nova manera de fer.
Volem obrir també el finançament a la comunitat, amb la mateixa mirada oberta amb què obrim espais, processos i decisions. Des de la igualtat, des de la transparència i des de l’agraïment profund a totes les persones que hi confieu.
En un context de fragilitat social, d’incerteses globals i de reptes urgents, sabem que calen respostes col·lectives. I també sabem que la nostra força, com a organització, sempre ha estat la comunitat. Els projectes que impulsem —el 75% dels quals són propis i sorgits de les necessitats detectades al territori— tenen sentit perquè parteixen d’una escolta activa, d’una voluntat de transformació i d’un compromís compartit.
Perquè quan acompanyem infants en risc, quan obrim espais de participació juvenil, quan cuidem la salut mental, quan fem xarxa per combatre la soledat no desitjada, ho fem des d’aquesta convicció: que ningú transforma res sol.
Hi ha molta gent que ens diu: ‘jo no hi participo directament, però sé que feu una feina necessària’. A aquestes persones, també els diem que poden formar part de la història. Fer-se sòcia és una manera de dir ‘us veig, us valoro i vull que continueu’
Obrir una campanya de socis pot semblar un gest petit, una acció més dins d’un ecosistema ampli. Però per a nosaltres és una declaració. Una afirmació del que volem ser: una entitat que creix des de dins, que s’enforteix amb la seva gent i que es projecta cap al futur sense perdre l’essència.
Sabem que parlar de diners incomoda, i que demanar implica exposar-se. Però també sabem que la confiança no s’improvisa. I confiem plenament en la nostra comunitat.
Volem que la gent senti que no està donant a una entitat desconeguda, sinó que està cuidant un espai que també és seu. Sumar-se a la història és això: assumir que la història de Marianao també et pertany.
Fer-se soci o sòcia de Marianao no és només fer una aportació econòmica. És dir “sí” a una manera d’entendre la solidaritat. És dir “sí” a un projecte que és patrimoni ciutadà, que neix del barri i s’estén per tota la ciutat.
És, en definitiva, sumar-se a una història que no s’ha escrit sola i que encara té molt per escriure.
En un context educatiu cada cop més complex i exigent, desenvolupar una bona lectoescriptura és molt més que aprendre a llegir i escriure: és construir el fonament sobre el qual s’aixequen tots els altres aprenentatges. Sense aquest pilar, la resta del procés educatiu pot esdevenir un repte gairebé insuperable per a molts infants.
Per què és tan crucial la lectoescriptura?
La transició d’“aprendre a llegir” a “llegir per aprendre” és decisiva. Quan aquesta base no queda consolidada, seguir explicacions, interpretar problemes o estudiar de manera autònoma es torna molt difícil. Les proves PISA 2022 ho evidencien: els estudiants de 15 anys a Catalunya van obtenir 462 punts en comprensió lectora, per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE, un indicador clar del repte que tenim com a país.
Aquesta dificultat no afecta tothom per igual. La Fundació Bofill alerta que els infants que no reben suport lector a casa acumulen, ja a 4t de primària, prop d’un mig curs de desavantatge respecte als que sí en reben. A l’acabament de primària, el 25,2 % de l’alumnat presenta nivells baixos o mig-baixos de comprensió lectora, i en escriptura el 12 % té un nivell baix i un 21,8 % mig-baix. Són xifres que parlen de desigualtats que poden condicionar trajectòries educatives i vitals molt diferents.
Però la lectura i l’escriptura també tenen un impacte emocional i social. Llegir obre finestres a altres realitats i afavoreix l’empatia; escriure permet expressar emocions i construir un discurs propi. Dominar aquestes habilitats reforça l’autoestima i la confiança, dues peces clau perquè els infants s’impliquin i avancin amb seguretat.
Com ho treballem a la Fundació Marianao
Al Casal Infantil fa anys que dediquem temps i cura a reforçar la lectoescriptura. Sabem que no és només una qüestió acadèmica: és una porta d’accés al coneixement, a les oportunitats i a la participació plena en la vida comunitària. Per això treballem amb 35 infants d’entre 6 i 9 anys de manera personalitzada, oferint-los activitats adaptades al seu ritme, i generem espais on la lectura i l’escriptura formen part de la quotidianitat: moments de lectura compartida, tallers creatius, jocs lingüístics i racons que conviden a descobrir històries i a inventar-ne de noves.
Acompanyem els infants perquè se sentin segurs, perquè recuperin la confiança quan es troben amb dificultats i perquè entenguin que l’error és part del procés d’aprendre. També hi sumem la comunitat: mantenim una relació constant amb les escoles i amb les famílies, perquè sabem que quan tothom rema en la mateixa direcció, els aprenentatges arrelen amb més força.
DLec: una metodologia que ens ajuda a arribar més lluny
Per tal de pal·liar les dificultats d’aprenentatge que provoca tenir un nivell baix de lectoescriptura, col·laborem estretament amb la Fundació Diverse i implementem al Casal Infantil la seva metodologia DLec. Aquesta eina pedagògica està especialment pensada per a infants que tenen dificultats en lectoescriptura, sovint provinents d’entorns multilingües o en situació de desavantatge social.
El nostre equip educatiu s’ha format en aquesta metodologia, que combina l’aprenentatge multisensorial, la intervenció en petits grups, la detecció primerenca de dificultats i un seguiment molt acurat de cada infant. Dlec ens aporta un marc rigorós i estructurat que, sumat a la nostra mirada comunitària i emocional, fa que cap infant quedi enrere per manca d’un bon suport lector i escriptor.
Llegir i escriure: una porta oberta a les oportunitats
A Marianao sabem que la lectoescriptura és molt més que un aprenentatge escolar. És una eina per construir futur, igualar oportunitats i donar als infants la possibilitat d’esdevenir persones autònomes, curioses i capaces. Per això hi invertim temps, formació i aliances. Perquè quan un infant pot llegir i escriure amb seguretat, pot aprendre, imaginar, somiar i transformar el seu entorn.
Segons el nou informe d’UNICEF presentat avui, Espanya és el segon país de la Unió Europea amb la taxa més alta d’infants en risc de pobresa o exclusió social. El 34,6 % dels nens, nenes i adolescents —2,7 milions— viuen en aquesta situació, només per darrere de Bulgària. A Catalunya, les dades publicades a l’informe de la Plataforma d’Infància (PINCat) ja apuntaven que la pobresa infantil afecta el 34,7 %, és a dir, 467.700 infants.
Un segment especialment preocupant és la privació material severa, que afecta l’11,4 % d’aquests menors.A més, l’informe alerta que la pressió de l’habitatge i l’augment dels costos bàsics, com la criança, tenen un fort impacte: un 23 % de les famílies amb infants no pot fer front al cost estimat de la criança.
La mirada de Marianao: una emergència social a la nostra comunitat
Des de la Fundació Marianao fa temps que denunciem aquesta situació com una emergència social insostenible. En el nostre article sobre la pobresa infantil, ja vam assenyalar que moltes de les famílies amb les quals treballem viuen en una vulnerabilitat estructural, amb dificultats constants per accedir a recursos bàsics, lleure educatiu o suport social.
Quan vam escriure aquest article, al març, parlàvem de més de 412.000 infants vivint en situació de pobresa a Catalunya. Avui ja puja a 467.700 infants, amb les últimes dades publicades. Un increment que confirma que l’emergència social no només no s’atura, sinó que s’agreuja, i que exigeix respostes urgents i coordinades tant a nivell institucional com comunitari.
La vulnerabilitat no és una elecció
A la Fundació Marianao ho veiem cada dia. Moltes de les famílies que participen en els nostres projectes combinen feines precàries, altes despeses fixes i escassa xarxa de suport, el que agreuja el risc de transmissió intergeneracional de la pobresa.
La vulnerabilitat no és una elecció. Tal com explica Míriam Rodríguez, cap d’Infància i Famílies, “treballem amb infants que creixen en condicions que no han escollit i que, massa sovint, perpetuen la pobresa d’una generació a l’altra”. Per això la nostra feina se centra, sobretot, en obrir possibilitats.
Els nostres serveis d’infància generen entorns rics en experiències educatives, socials i de lleure que actuen com a antídot contra aquesta reproducció del cicle. “Quan una criatura troba un espai segur i estimulant, on se sent acompanyada i reconeguda, les seves possibilitats s’eixamplen de manera exponencial”, explica Rodríguez. Aquest canvi, que pot semblar petit, sovint marca un abans i un després.
Aportar referents positius i oportunitats vivencials incrementa les opcions de revertir la vulnerabilitat quan arribin a l’edat adulta
Mònica Petit, coordinadora de projectes d’atenció a la infància i adolescència, detalla que cada vegada és més habitual trobar-nos amb “lloguers impossibles d’assumir, famílies que viuen en habitacions sense dret a cuina, processos de desnonament, o fins i tot infants vivint en locals o pisos ocupats”.
Aquestes situacions generen inseguretat i un entorn poc propici per al desenvolupament socioemocional de les criatures. És per això que, des del Casal infantil i juvenil i la resta d’espais educatius, “hem d’estar sempre atentes a aquests canvis, per adaptar-nos-hi i oferir un acompanyament significatiu a infants, adolescents i famílies”.
L’objectiu, per tant, és revertir aquesta dinàmica amb programes com casals, suport escolar, projectes de lleure i acompanyament social, que no només apunten a cobrir necessitats immediates, sinó també a empoderar les famílies perquè puguin construir oportunitats a llarg termini: “Aportar referents positius i oportunitats vivencials no només millora el seu present, sinó que incrementa les opcions de revertir la vulnerabilitat quan arribin a l’edat adulta”.
Què cal fer? Un repte que és de tothom
La pobresa infantil té conseqüències profundes i duradores: menor rendiment acadèmic, més risc d’abandonament, salaris més baixos a l’edat adulta, més problemes de salut i més dificultats per accedir a un habitatge digne. Per revertir-la, cal visibilitzar la realitat i assumir-la com un repte compartit. Es necessiten polítiques valentes i sostingudes, com la Prestació Universal per Criança, una millora de l’IMV, polítiques laborals que garanteixin estabilitat i un compromís ferm amb el dret a l’habitatge.
Des de Marianao seguirem construint comunitat i xarxes de suport, perquè la pobresa no és només manca de recursos: és també solitud i absència de vincles. I és aquí, en aquesta dimensió comunitària, on podem transformar realitats. Els espais comunitaris de Marianao són essencials per evitar que infants i adolescents quedin atrapats en la mateixa vulnerabilitat amb què van començar.
La pobresa infantil és un repte que ens involucra a totes i tots. A Marianao seguirem treballant per obrir camins, construir vincles i garantir que cap infant no creixi en la penombra de la desigualtat.
La Fundació Marianao es prepara per a la campanya de Nadal amb esperit col·laborador i comunitari. Des del 14 de novembre ens sumem de nou a la iniciativa de Reyes Majos, amb l’objectiu de portar il·lusió i acompanyament a les persones que atenem, aquest cop renovant el compromís adquirit l’any passat.
Què farem?
L’any passat, la iniciativa va permetre que persones que es troben en centres penitenciaris, acompanyades per la Fundació, escrivissin cartes als Reis Mags, que van ser “apadrinades” per reines i reis de tot el territori. Les cartes s’han traduït en regals i afecte, donant‑hi visibilitat a la solidaritat i construint vincles de proximitat.
Aquest any, obrim de nou la convocatòria: persones voluntàries, col·laboradores i amigues de la Fundació podran sumar‐se com a reines o reis majos, apadrinar cartes i fer possible que els desitjos es facin realitat en un entorn que promou la dignitat, la connexió i l’esperança.
Per què hi participem?
Perquè creiem que cada persona té dret a sentir‑se reconeguda i a rebre gestos que representin que no està sola.
Perquè la solidaritat no es tracta només de donar un objecte: es tracta de crear un vincle humà, de reconèixer les cures que es donen mútuament.
Perquè amb aquesta campanya reafirmem qui som: una entitat que treballa en clau comunitària, que acompanya des de l’educació, la inclusió i la participació.
Com participar?
Si vols ser rei o reina maja de la Fundació Marianao, inscriu-te aquí i escull el nostre codi (25021), i porta la magia a la gent que necessita.
Agraïm profundament la generositat de totes les persones que van participar l’any passat i que seguiran participant enguany. És gràcies a vosaltres que podem seguir transformant desitjos en realitats i teixint comunitat. Us convidem a ser‑ho de nou: perquè junts fem que la màgia sigui comunitària, inclusiva i plena de sentit.
Tant si vols ser rei o reina maji, com si vols difondre la iniciativa o donar suport d’alguna altra manera, ens trobaràs a la Fundació Marianao (Carrer Girona, 30, Sant Boi).
La Fundació Marianao ens hem sumat a la campanya ACT X PALESTINE, una mobilització cultural i solidària d’abast global impulsada per diverses organitzacions palestines de drets humans. A Sant Boi, l’Ateneu Santboià ha volgut adherir-s’hi organitzant una jornada musical i reivindicativa el dissabte 29 de novembre, a les 12 h, als seus jardins (Av. Maria Girona, 2).
L’esdeveniment comptarà amb les actuacions d’Alosa, El Pony Pisador, Ros, En Carlus i Trèvol, que posaran veu i ritme a una trobada que combina cultura i compromís social.
Tots els beneficis obtinguts es destinaran íntegrament al poble palestí, en suport a la seva resistència i dignitat davant la vulneració continuada dels drets humans.
Des de la Fundació Marianao ens adherim a aquesta iniciativa per reafirmar el nostre compromís amb la pau, la justícia i la solidaritat internacional. Creiem que la cultura és una eina poderosa de denúncia i transformació, capaç de mobilitzar consciències i teixir xarxes de suport entre pobles.
Animem tota la ciutadania a sumar-s’hi i participar del concert, compartint una jornada de música, esperança i solidaritat. Perquè la pau i la llibertat només són possibles si les defensem col·lectivament.
Vivim un moment en què els reptes socials són massa grans i interconnectats per ser abordats des de la lògica del “cadascú a la seva”. Les desigualtats, la soledat no desitjada, la pobresa cronificada o la fragilitat dels vincles comunitaris no tenen fronteres administratives ni es resolen des d’un únic servei, disciplina o pressupost. Són reptes que interpel·len la societat sencera, i que només troben resposta quan diferents actors —institucions, entitats, famílies, empreses, escoles, xarxes veïnals— actuen de manera coordinada.
A Marianao, fa quaranta anys que ho constatem cada dia: la transformació social no és una acció individual, sinó una obra col·lectiva. Per això, les aliances no són un instrument secundari del nostre model, sinó una condició de possibilitat.
Aliances que generen més oportunitats que les que tindríem treballant sols
A la nostra experiència, una aliança no és només un conveni, ni una forma de sumar recursos puntuals: és una manera d’ampliar el que som capaços d’oferir com a comunitat. N’hi ha que ens aporten suport econòmic i fan possible que projectes socials puguin existir i sostenir-se en el temps. N’hi ha que ens permeten oferir experiències culturals, esportives o educatives que no podríem assumir amb recursos propis. N’hi ha que ens comparteixen coneixement, metodologia o mirada, i ens ajuden a fer millor el que ja fem. I n’hi ha d’altres que es construeixen des de la corresponsabilitat i la visió compartida.
Una aliança és rellevant quan amplia oportunitats reals per a les persones que acompanyem
Quan parlem d’aliances, no parlem d’intangibles. Parlem de coses tan concretes com les que passen cada setmana a Marianao: infants i joves que fan natació, que canten en un cor vinculat al Palau de la Música, que es fan revisions visuals que detecten dificultats que podrien afectar l’aprenentatge, que fan activitats d’aventura que reforcen l’autoestima i la confiança, o que accedeixen a experiències educatives que obren horitzons. Són accions que demostren una idea simple però poderosa: quan la comunitat coopera, les oportunitats s’igualen.
No totes les aliances són iguals, i no cal que ho siguin. El que les fa valuoses no és la seva forma, sinó el seu sentit. Una aliança és rellevant quan amplia oportunitats reals per a les persones que acompanyem, quan enriqueix el territori, quan fa possible que la comunitat accedeixi a drets, espais, experiències o camins als quals no arribaria sola. Per això no parlem d’aliances “grans” o “petites”, sinó d’aliances que sumen valor allà on nosaltres no arribaríem.
Cultivar-les, però, no és un acte automàtic: és una pràctica que requereix temps, escolta, honestedat i confiança. Requereix obrir la porta, explicar amb transparència, reconèixer límits i posar valor en la relació, no només en els resultats. Dediquem hores a acollir visites, generar trobades, compartir aprenentatges, explicar què fem i escoltar què fan altres. No és un afegit: és part del nostre treball. Les aliances no es mantenen per inèrcia, sinó per cura. I aquesta cura també és impacte social.
No ens fan “més grans” com a organització, sinó que fan més gran la vida de la comunitat
Una transformació que no és individual, sinó compartida
Si avui Marianao pot oferir a infants, joves, adults i persones grans activitats, itineraris, espais de participació, oportunitats educatives i experiències que van molt més enllà dels nostres recursos interns, és perquè moltes persones, entitats, institucions i organitzacions hi estan vinculades. El que fem té valor, però el que fem juntes té un valor encara més gran.
Per això diem que les aliances no ens fan “més grans” com a organització, sinó que fan més gran la vida de la comunitat: creen oportunitats que no podríem generar sols, donen accés a experiències que amplien mirades i permeten que infants, joves, famílies i persones grans visquin coses que, d’altra manera, quedarien fora del seu abast. I aquesta és la raó profunda per la qual seguirem teixint complicitats: perquè compartir oportunitats és, en essència, transformar comunitats.
Desirée Rodríguez té 26 anys, és graduada en Història de l’Art i acaba de publicar el seu primer poemari, Limítrofe, una obra íntima i valenta que parla de salut mental, d’autoconeixement i d’esperança. La seva relació amb la Fundació Marianao va començar quan era només una nena: va conèixer la Fundació a cinquè de primària, gràcies al programa de beques, i des d’aleshores va estar vinculada a diferents projectes, com el Jovinc i el Club Social.
“Sempre he sentit que Marianao ha estat un espai segur, on he crescut molt com a persona”, explica. I és que la seva trajectòria vital i creativa està profundament marcada per la recerca d’equilibri i d’expressió personal.
La salut mental és un repte, però no és el final del camí. Es pot viure amb qualitat i sense estigma
A
Parlem del poemari Limítrofe a la Jornada de la Salut Mental, a Sant Boi. Font: Ajuntament de Sant boi
El seu poemari no va néixer amb la intenció de ser publicat. Desirée sempre ha escrit com a forma de teràpia, com un espai on poder ordenar les emocions i donar sentit al que vivia. Als 22 anys va rebre un diagnòstic de salut mental, i escriure es va convertir en una eina per expressar-se i guarir-se.
Amb el temps, i gràcies a l’empenta d’una amiga, va decidir reunir els textos i enviar-los a un concurs literari. Tot i que no va guanyar, aquell intent li va obrir una porta: va trobar una editorial petita que aposta per noves veus i que va voler publicar el seu treball.
Desirée descriu el procés de publicació com “llarg però emocionant”. Reviu el moment en què va rebre els primers exemplars a casa com una de les fites més boniques de la seva vida: “És com tenir un fill, veure el teu nom a la portada i saber que tot allò que has sentit ara té una forma tangible”.
El poemari recull anys d’escriptura i parla sense filtres sobre la seva experiència amb la salut mental. Els primers poemes són foscos, escrits des de la confusió i el dolor, però a mesura que avança el llibre hi apareix la llum i l’estabilitat. Aquesta evolució reflecteix el procés personal que va viure durant la seva teràpia a l’Hospital de Dia de Sant Pau, on va fer tractament dialècticoconductual: “Volia transmetre que la salut mental és un repte, però no és el final del camí. Es pot viure amb qualitat i sense estigma”, diu.
Fer teràpia és difícil, però és l’única manera de començar a viure millor
A
Entre els poemes que més l’han marcat, n’hi ha un que parla del desig de deixar de patir, escrit en un moment molt dur. Avui, rellegir-lo li recorda com n’ha estat de gran la seva transformació. També destaca un altre poema que celebra l’amor propi i la importància d’aprendre a estimar-se.
Desirée defensa la necessitat de demanar ajuda i trencar el silenci sobre la salut mental: “Fer teràpia és difícil, però és l’única manera de començar a viure millor. No només per tu, també per la gent que t’estima.” Després de quatre anys de treball terapèutic, assegura que la seva qualitat de vida i la de les persones del seu voltant han millorat molt.
Ara, la seva escriptura ha canviat. Escriu menys sobre el dolor i més sobre l’agraïment. Les seves paraules són avui un homenatge a la vida quotidiana i als gestos senzills que donen sentit als dies: un cafè amb amigues, una abraçada o una tarda de llum. “Abans escrivia per sobreviure, ara escric per celebrar que soc aquí.”
El projecte Vincles, impulsat per Òmnium Cultural, reprèn un any més la seva activitat per fomentar l’ús del català a través d’un curs oral i pràctic. Enguany, el curs arriba a la seva tercera edició i s’obre a tota la comunitat de Sant Boi, amb l’objectiu de promoure la llengua com a eina de convivència, cohesió i participació social.
Les sessions són gratuïtes i es realitzen tots els dimarts, de 17.15 h a 18.30 h, a les instal·lacions de la Fundació Marianao. El curs combina pràctica oral, jocs i activitats dinàmiques que faciliten la conversa i el contacte entre persones de diversos orígens, afavorint així l’aprenentatge i la integració lingüística.
Si coneixes algú que vulgui millorar el seu català o practicar-lo en un entorn proper i acollidor, pots inscriure’t aquío acostant-se directament a la Fundació Marianao.
El projecte Vincles reafirma, un any més, el compromís compartit entre Òmnium i Marianao per seguir construint una comunitat diversa, cohesionada i viva al voltant de la llengua catalana.
A la Fundació Marianao creiem que cap jove hauria de veure truncat el seu futur per haver deixat els estudis. Per això ens hem sumat a la Setmana del Zero Abandonament, una iniciativa impulsada per la Fundació Bofill que vol sensibilitzar sobre la importància de garantir que tots els joves puguin accedir, mantenir-se i prosperar en el sistema educatiu.
En aquest marc, hem publicat un especial pòdcast dedicat a l’abandonament escolar. En ell conversem amb tres joves de diferents generacions vinculats a Marianao: un alumne que actualment cursa un PFI, un altre que va continuar estudiant després del programa i un tercer que, deu anys després, ja està plenament inserit al món laboral. També hi participa l’equip educatiu de l’Escola de Noves Oportunitats, que comparteix la seva mirada sobre els reptes i aprenentatges d’aquest camí.
Les seves veus ens parlen de segones oportunitats, confiança i motivació. D’allò que marca la diferència entre abandonar i tornar a començar.
Aquest episodi posa de manifest que el suport educatiu i emocional, la proximitat i els vincles de confiança són claus per revertir l’abandonament escolar. Perquè darrere de cada història hi ha un procés de creixement i una xarxa que acompanya.
📢 Pots escoltar l’episodi complet sobre l’abandonament escolar aquí.
